Mapa gastronòmic

Si algú considera que menjar no és una activitat important en les nostres vides més enllà de la pura la funció energètica que té el fet d'ingerir aliments no cal que continuï llegint. A vegades les casualitats no deuen ser casualitats del tot. Fa una setmana els parlava en aquest espai dels ous ferrats, de saber fer ous ferrats, com a reivindicació que feia Ferran Adrià de la importància de cuinar a casa per a la nostra societat. En sóc fermament partidari. Però també sóc partidari de la cuina honesta de tota la vida en restaurants més modestos que pretensiosos. I resulta que entre setmana he estat compartint amb un conegut escriptor a qui admiro les excel·lències de la cuina d'un modestíssim restaurant de Barcelona, Can Vilaró, on s'hi poden menjar plats com ara tripa a la catalana o al forn o amb cigrons, cervells a la romana, cap i pota, galtes de be, una escudella barrejada emocionant, peus de poc al forn, llengua de vedella amb bolets, fetge de xai o de vedella a la planxa i all i julivert o saltejat amb ceba, bacallà a la llauna o amb samfaina o amb ous i panses i pinyons... ah, i un trinxat amb rosta que fa veure el cel. Tot, amb unes moderades i saludables racions, tant per a l'organisme com per a la butxaca. I per tancar aquest cercle casual o no tant casual que esmentava, aquest dissabte va arribar el dia que, després d'un comprensible temps d'espera, teníem taula amb una colla d'amics al Celler de Can Roca. Una experiència sublim. Hem començat per la cuina de casa, hem continuat per la cuina de sempre cuinada i servida amb honestedat i hem arribat a la cuina d'avantguarda de primeríssima línia mundial. Això sí, tractant-se dels germans Roca, també és la cuina més local, més honesta, més humanament cuinada i servida i amb un tracte que si no et fa sentir com a casa és tan sols perquè de cada només n'hi ha una. Què volen que els digui, potser algú veu contradicció a defensar i tenir passió per aquestes tres maneres de menjar. Jo no. Per mi aquest és el mapa gastronòmic de la felicitat. Només es tracta de trobar-hi l'equilibri. I vigilar amb les incursions fora d'aquest triangle ideal.