Cuní

Te'n vas a TV8, la cadena insígnia del grup Godó a Cata­lu­nya. D'alguna manera, el teu fit­xatge obe­eix a una estratègia de marca per com­pe­tir des del món pri­vat amb mit­jans nor­ma­lit­zats, ben finançats i ben proveïts de pro­fes­si­o­nals reco­ne­guts. Pri­mer es va fer amb èxit a RAC1, després la versió en català de La Van­guar­dia i ara algú s'ha començat a pren­dre seri­o­sa­ment la tele­visió. És obvi que l'objec­tiu és esgar­ra­par alguna cosa de les audiències colos­sals de TV3.

Tot­hom ha vist clares les inten­ci­ons empre­sa­ri­als, que no només són legítimes sinó que poden aju­dar a con­so­li­dar la presència de la llen­gua pròpia a la petita pan­ta­lla. Pot­ser es des­per­ten una mica tard i jugant amb trum­fos que avui dia ja són segurs, però suposo que és l'estil de la casa. El que no s'ha entès tant és la teva opció pro­fes­si­o­nal, Josep Cuní; has accep­tat el que sem­bla un tri­ple salt mor­tal quan et podies haver eter­nit­zat a qual­se­vol raco­net de pres­tigi o franja horària de la tele­visió pública.

Conei­xent la teva tra­jectòria, em costa pen­sar que tot es pugui reduir a una qüestió de but­xaca. La impressió és que, pels motius que siguin, havies esgo­tat els rep­tes. I has triat, com ja havies fet algun altre cop, rein­ven­tar-te i rede­co­rar la teva feina. Se't pot recri­mi­nar, amb més o menys raó, coses com ara la teva omni­presència i el teu punt inqui­si­to­rial. Però el que no se't pot negar és la faci­li­tat que tens per can­viar la pell com les serps. I això és, al cap­da­vall, el que et fa ben viu: la reno­vació. Enho­ra­bona per aquest amor al risc.