Taquigol
L'any rosellià
«No us fallaré», va ser la promesa repetida amb força determinació que va pronunciar Sandro Rosell quan, ja nomenat president, es va dirigir a la família barcelonista. Ningú no li va demanar que es posés cap sostre per avaluar-se en el temps, ja que s'entén que si als jugadors i als entrenadors se'ls demana el màxim quan entren a formar part del Barça, no s'exigirà menys als seus gestors. Però ell va voler repetir el «no us fallaré» per establir una distància de confiança amb els barcelonistes i dri-los que al davant hi havia un dels seus. Bé, doncs aquest és el punt de partida: si Rosell ha fallat o l'ha encertat.
Per poder mesurar-ho cal mirar l'equip i l'entitat fa un any i tornar-ho a fer ara per veure què és el que ha canviat i en quin signe. L'equip, el més important i el pal de paller de la institució, està igual o millor, fins i tot, a causa dels èxits esportius, a través dels quals s'ha generat molt més interès per ell arreu. En què ha millorat l'equip la nova directiva? Bé, potser és l'àmbit on menys intervencions li ha calgut fer, per no dir cap.
De fet, en el cas de la transició de poder en el Barça l'estiu passat s'ha produït un fet únic en el món: és el primer cop que una nova junta directiva pren el poder d'una institució sense haver de tocar res en la parcel·la esportiva de cap dels equip a causa de l'altíssim nivell de tots, preparats per competir en les seves lligues i a Europa. Un fet únic, sens dubte, el d'arribar a la presidència d'un club i no haver de preocupar-se per la part més important: l'esportiva.
En el vessant de gestió diària, potser a l'equip de Rosell se li poden fer molts retrets, des de com va abordar la primera assemblea de compromissaris, amb l'escarniment contra els darrers gestors, fins a la pujada dels abonaments i les retallades de secció aprofitant un estat de joia en el club. És clar que molts es pensaven que després d'anys agitant l'entorn i fent d'amics invisibles en el barcelonisme, tot just arribarien al club i seria bufar i fer ampolles, però la cosa no ha sortit com pensaven perquè una realitat és estar a l'oposició amb més o menys visibilitat donant classe de tot i una altra, asseure's a la poltrona i dirigir aquesta multinacional de les emocions.
N'aprendran, perquè és llei de vida anar adquirint experiència quan es fa camí. Els problemes vindran, si és que així passa, quan hagin d'impulsar el seu projecte esportiu, però llavors de ben segur que l'entitat estarà sanejada, haurà deixat de ser una misèria com així la reconeixen i es podran prendre unes llibertats que ara estan descartades.