Orins i altres aromes
Els nous alcaldes i alcaldesses –massa poques pel meu gust– celebren la primera setmana del seu nou mandat. Tot just fa set dies vaig tenir l'oportunitat d'anar a la constitució de l'Ajuntament d'un dels municipis més turístics de la Costa Brava. I només de posar els peus en un dels carrers que deuen sumar més botigues i bars per habitant, vaig veure que així no anem bé. Els turistes i veïns esmorzaven i començaven a passejar i comprar envoltats d'una pudor d'orina impròpia d'un país com el nostre. Una pudor que no costa gaire deduir que era la nefasta i trista petjada de molts d'aquells que havien sortit de festa la nit anterior. Perquè malauradament ja sabem que això d'orinar al carrer –entre altres activitats igualment reprovables– sembla que s'hagi convertit en un esport nacional. Potser a més d'un això li provoca un somriure, però si dissabte passat s'hagués passejat per aquells carrers amb aquella aroma li hauria provocat un arrufament de nas i ganes de marxar, fastiguejat, cap a un altre lloc. I aquí és on hi ha el problema. Que no ens adonem que això no pot ser, que si no oferim als visitants unes condicions dignes –i no parlo només econòmiques– no tornaran o, el que és pitjor, ni vindran. Tal i com estan les coses no ens podem permetre el luxe de pensar encara que només amb el sol i la platja n'hi ha prou per salvar la temporada.
