Opinió

Els polítics no ofereixen credibilitat

Mal­grat que l'ano­me­nat “joc democràtic” sem­bla imper­tor­ba­ble­ment sòlid, la rea­li­tat és que cada cop més els nos­tres polítics estan per­dent la seva cre­di­bi­li­tat. Pro­ba­ble­ment és perquè, en comp­tes d'emmi­ra­llar-se en la democràcia dels països nòrdics, per posar un exem­ple, han copiat el model bar­roer dels veïns amb qui com­par­tei­xen debats en el Congrés dels Dipu­tats. No en tenim prou, tots ple­gats, de ser menys­pre­ats i espo­li­ats contínua­ment pels polítics espa­nyols, que encara hem de veure com a casa nos­tra s'aplica la seva manera de fer política? Quan Cata­lu­nya era un país sobirà, s'havia asso­lit un molt alt nivell democràtic, però des del 1714, quan vàrem per­dre la sobi­ra­nia, hem anat per­dent altres actius del nos­tre tarannà, com ara l'ano­me­nat seny català, i no fem res, o molt poc, per sal­va­guar­dar la nos­tra idi­o­sincràsia.

Els dar­rers pro­ces­sos elec­to­rals, el del 28-N i el del 22-M (aquest de manera més evi­dent) posen de mani­fest que tant els nos­tres polítics com els matei­xos elec­tors no tenim prou sen­ti­ment de país, ni capa­ci­tat, madu­resa o volun­tat per bas­tir un engres­ca­dor pro­jecte naci­o­nal. Tot i que han pas­sat més de trenta anys del fran­quisme, no s'obser­ven ges­tos incon­fu­si­bles diri­gits a cons­truir els fona­ments de la Cata­lu­nya, democràtica­ment con­so­li­dada, política­ment lliure i sobi­ra­na­ment ben enca­mi­nada, per esde­ve­nir un poble inde­pen­dent sense supe­di­ta­ci­ons inne­cessàries. No és això, però, el que malau­ra­da­ment anem veri­fi­cant a casa nos­tra. Obvi­ant voluntària­ment els par­tits espa­nyo­lis­tes, dels que han obtin­gut més repre­sen­tació, uns (els que ara el vent els bufa a favor), un cop recon­que­rida la Gene­ra­li­tat, con­ti­nuen supe­di­tats als interes­sos dels grups econòmics i finan­cers que els donen suport. Això els obliga, com és el cas del pres­su­post, a pac­tar amb l'espa­nyo­lisme radi­cal, com també pac­ta­ran amb qui sigui, per poder apro­var la llei òmni­bus amb la qual es pretén dero­gar o modi­fi­car les bases de l'estat del benes­tar, des­man­te­llant, per exem­ple, l'obra de govern tri­par­tit, com les polítiques sanitàries, d'ense­nya­ment o del benes­tar social. Els altres, sub­mer­gits en plena crisi d'iden­ti­tat, per raó de la seva doble ànima (espa­nyola i/o cata­lana) no acon­se­guei­xen cla­ri­fi­car si són una franquícia del PSOE o un par­tit català sobirà, amb –només– rela­ci­ons ideològiques amb el soci­a­lisme espa­nyol. Ni uns ni els altres, però, tot i eti­que­tar-se de cata­la­nis­tes, ens han mani­fes­tat, de manera prou palesa, la volun­tat de con­duir Cata­lu­nya vers la seva plena sobi­ra­nia naci­o­nal. Tot el con­trari, con­ti­nuen expres­sant-nos, diguin el que diguin, una acti­tud uni­o­nista i una sub­missió als dic­tats de Madrid.

Pel que fa als par­tits amb poca repre­sen­tació, la imma­du­resa és encara més deplo­ra­ble, espe­ci­al­ment entre els par­tits inde­pen­den­tis­tes. Tenen el dis­curs i els objec­tius mit­ja­na­ment clars, però el com­por­ta­ment dels seus diri­gents és tan irres­pon­sa­ble com des­mo­ti­vant, cosa que els ha pas­sat fac­tura tant en la pri­mera com en la segona con­tesa elec­to­ral. Aquesta imma­du­resa no només l'exte­ri­o­rit­zen el polítics, també la ciu­ta­da­nia, i l'ano­me­nada soci­e­tat civil encara no ha reac­ci­o­nat prou per cap­gi­rar la inèrcia vici­osa dels polítics i dei­xar de votar aquells que només els pre­o­cupa no Cata­lu­nya sinó com­plaure –també per interès propi– els grans res­pon­sa­bles de la crisi: ban­quers i finan­cers.

Mal­grat que el pano­rama polític català no és gaire engres­ca­dor, tots hem pogut obser­var el res­sor­gi­ment de movi­ments com el dels “ indig­nats”. Seria posi­tiu que cla­ri­fi­ques­sin quins són els seus objec­tius naci­o­nals. També cal donar suport a les asso­ci­a­ci­ons que tre­ba­llen pel dret a deci­dir, car ells poden forçar que la soci­e­tat civil i la ciu­ta­da­nia siguin els veri­ta­bles cata­lit­za­dors de la Cata­lu­nya sobi­rana i inde­pen­dent que molts, cada dia més, desit­gem i somiem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.