Cesc, del parc d'atraccions a la fragància

Gràcies a un parc d'atraccions vam saber ara fa un any que si Cesc Fàbregas se'n va un dia de l'Arsenal serà per jugar al Barça. I des d'ahir, gràcies a una colònia, sabem que el jugador d'Arenys no pensa cometre «el mateix error que l'any passat» de dir que vol jugar al Barça, però que se li entén tot i queda clar que vol jugar al Barça. Un any, un parc d'atraccions i una colònia després, som allà on érem en l'afer del possible fitxatge de Cesc pel Barça. No és el tema de l'article, però diguem de passada (i no per queixar-nos, sinó perquè els lectors i/o aficionats sàpiguen sota quines condicions els periodistes poden accedir a parlar amb els esportistes avui dia) que per saber què tenen ganes de dir els futbolistes (els esportistes d'elit en general) s'ha de pagar el peatge d'assistir a un acte comercial i ajudar a vendre el producte, mai millor dit.

Cesc no va dir, com haurien volgut molts barcelonistes, que farà tot el que pugui perquè l'Arsenal el deixi venir al Barça en unes condicions econòmiques raonables. No ho va dir, però això no vol dir tampoc que no ho faci tot per poder aconseguir-ho, excepte manifestar-ho públicament. Més enllà d'això, en un exercici que podria ser d'iniciació a la lògica, sí que va dir xiulant el que no va voler dir cantant: 1) «estic molt content a l'Arsenal», 2) «però reconec que és frustrant no guanyar títols» i 3) «el Barça és ara el millor equip del món i anar-hi a jugar garanteix títols». Som, doncs, allà on érem l'any passat: ell vol venir al Barça, Guardiola el vol, el club el vol fitxar i l'Arsenal s'hi resistirà fins on pugui. És l'hora, doncs, dels despatxos. Per aconseguir què? Doncs que el preu del traspàs no sigui insultant per al Barça i la seva afició. De cares endins, el jugador hi haurà d'ajudar.

La negociació de la directiva del Barça no és gens fàcil, però aquesta vegada sí que només pot tenir un final: el fitxatge del jugador. És la prioritat de Guardiola i s'ha d'atendre la petició de l'entrenador que ha guanyat deu dels tretze títols que ha disputat l'equip en tres temporades. És una prioritat plena de sentit. Per què Cesc? Molt fàcil: perquè té ADN Barça, perfil propi de gran jugador i perquè, com els líders actuals de l'equip, sent els colors, també perquè garanteix ambició i competitivitat, i perquè no necessita adaptació i projecta lideratge de futur. Perquè, en definitiva, és el retrat robot perfecte de la mena de reforços que necessita l'equip de Guardiola ara mateix.

S'han de valorar, evidentment, els handicaps de la incorporació de Cesc, que n'hi ha, sobretot en el terreny emocional. Reca pagar molts diners per un jugador que es va formar a la casa i va marxar, que el 2006 va signar un contracte amb l'Arsenal fins al 2014 i que fa dos anys el va ampliar fins al 2015, i que per moltes ganes que tingui de jugar al Barça, no pensa tenir una mala sortida del club londinenc. A això s'hi afegeix el fet que es pot instal·lar la idea que als nois del planter que pugen poden acceptar ofertes d'altres clubs i potser un dia el Barça ja pagarà els diners que calgui per tornar-los a fer vestir de blau i grana. Fa l'efecte, però, que almenys mentre l'equip estigui en mans de Guardiola, això no serà una llei d'aplicació general. Cada cas és cada cas i així continuarà sent. El cas de Cesc es dóna ara i en les circumstàncies actuals: el que necessita l'equip ara per reforçar-se no són més jugadors complementaris, sinó titulars de rendiment immediat. Com en el seu moment també hi va haver el retorn de Gerard Piqué a un preu de ganga. I també hi ha hagut situacions en què s'ha trencat la lògica del mercat i en només una temporada ja no hi havia recança: Alves, 36 milions, Villa, 40 milions i fins i tot Mascherano, 25 milions. Les operacions ruïnoses han estat les que s'han fet més per evitar problemes que per qüestions futbolístiques: sortida d'Eto'o, entrada d'Ibrahimovic, sortida del suec. I les operacions difícils d'entendre esportivament: Keirrison, Henrique...

Per tant, Cesc, sí, sens dubte. Però no a qualsevol preu. Fàcil de dir, difícil de fer. Però s'ha de fer. I els que pensin que no, que primer intentin respondre a una pregunta purament futbolística: Hi ha al mercat mundial un mig contrastat de rendiment immediat en aquest Barça del nivell de Cesc que no sigui Cesc?