Articles

UT/UDA

Clemons

Ja no hi ets, Big Man, però que­darà el so del teu saxo tor­ren­cial i agut, aque­lla extensió dels teus pul­mons que par­lava més i més alt que la teva veu pau­sada i greu. Vas ser pare­lla de fet de Bruce Springs­teen durant qua­ranta anys a dalt de l'esce­nari, i el vos­tre duet era sens dubte l'ànima de l'espec­ta­cle; el seu can­tar arros­se­gat i rogallós, el teu metall que tot ho omplia i tot ho empe­nyia; els vos­tres diàlegs, les bro­mes, el tea­tre que només és pos­si­ble en un matri­moni lon­geu i diver­tit.

A l'hora de pre­sen­tar els mem­bres de la banda, el Boss sem­pre com­plia el ritual. Et dei­xava a tu per al final, i ales­ho­res, amb el last but not least de rigor, enge­gava la lle­ta­nia d'hipèrbo­les; el minis­tre del Soul (o sigui, de l'espe­rit, lite­ral­ment), el secre­tari de la fra­ter­ni­tat humana, el rei de la terra, Clarence Cle­mons! Tu som­re­ies, feies aque­lla ganyota de paciència amiga, dona­ves les gràcies amb les dues mans en posició de pregària i au, a bufar.

Diuen que us vau conèixer quan et vas pre­sen­tar un dia als assaigs del jove Bruce. La lle­genda diu que et vas plan­tar a la porta, a con­tra­llum, amb els teus deu pams de vol, i vas dir que volies tocar amb aquell noiet que era tot nervi. Qual­se­vol s'hi negava, va pen­sar Springs­teen. Després va que­dar clar que eres gran en tots els sen­tits; en talla, en afecte, en cor, en talent. Monu­men­tal en cre­ació i en lle­ial­tat. Cent cin­quanta qui­los d'amis­tat, incor­rup­ti­bles a la fama, els diners i l'adu­lació; una mun­ta­nya de com­pli­ci­tat. Apren­guem-ne.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.