Opinió

LA TRIBUNA

Secessió: boicot espanyol?

L'impacte negatiu sobre la nostra economia seria d'entre el 4 i el 5% de la producció de béns i serveis

Sí, cal par­lar dels efec­tes i la via­bi­li­tat de la inde­pendència de Cata­lu­nya. I és que l'opinió pública a casa nos­tra (no els “indig­nats”) cada vegada ho tracta amb més natu­ra­li­tat, fins i tot els mit­jans, i des de fa uns anys amb tendència crei­xent a accep­tar-la. Per cert que Esquerra no ha estat ali­ena a aquest procés.

Però les anàlisis que en fem no dei­xen d'ésser, encara, simu­la­ci­ons allu­nya­des del moment real o efec­tiu i estan sot­me­ses a una sèrie de supòsits. Penso que a hores d'ara hi ha tres camps temàtics i àdhuc pro­blemàtics i la feina és anar escla­rint aquests dar­rers: per mi un de clau és el de la nos­tra aco­llida a la UE i, és clar, a l'àrea euro. Fora de la UE no hi ha futur ja que repre­senta les dues ter­ce­res parts del nos­tre mer­cat exte­rior i quant a la moneda pròpia... vostès matei­xos. Trobo massa opti­mis­tes les valo­ra­ci­ons res­pecte a això, ja que ens podem tro­bar amb vetos al nos­tre ingrés o ampli­ació interna i no tan sols d'Espa­nya (Angla­terra i França, sense par­tir d'un acord previ amb el govern espa­nyol).

L' altre gran tema és ben posi­tiu a la balança, la d'estal­viar-nos l'actual dèficit fis­cal amb la Hisenda espa­nyola: cap a uns 20.000 mili­ons d'euros el 2008, un 9,5% de tot el nos­tre pro­ducte (ull, nego­ci­a­dors de CiU al Congrés que han accep­tat el 2009 reces­siu com a base de càlcul de noves balan­ces fis­cals que per la reducció de recap­tació poden donar un dèficit prou infe­rior al de 2005-2008). Cal esti­mar els nous cos­tos de ser un estat, que podrien ser d'uns 4.000 mili­ons.

I ens queda l'impacte comer­cial i de mer­cats de la secessió que és el que cen­tra aquest paper. Com sabem, hi ha una opinió prou arre­lada en el sen­tit de qua­li­fi­car de catastròfics els efec­tes comer­ci­als i econòmics de tallar amb el mer­cat inte­rior espa­nyol: és un tòpic? Dos adver­ti­ments pre­vis: si ens man­tinguéssim dins de la UE no hi hau­ria noves fron­te­res comer­ci­als amb el mer­cat inte­rior espa­nyol sinó una inèrcia de con­tinuïtat. D'altra banda, sovint s' ha pre­sen­tat el nos­tre superàvit comer­cial –hi venem més del que n'impor­tem– com a com­pen­sació de la pèrdua fis­cal quan aquesta és coac­tiva i sense con­tra­pres­tació men­tre que aquell és espon­tani de mer­cat i amb con­tra­par­tida, el sub­mi­nis­tra­ment de les mer­ca­de­ries i ser­veis.

Cal pre­veure, d'acord amb experiències inter­na­ci­o­nals, un cert boi­cot dels mer­cats espa­nyols als pro­duc­tes cata­lans (recor­den allò del cava?). Escla­rir aquest pro­blema és l'objecte d'un interes­sant estudi de Guinjoán-Cua­dras, recent­ment apa­re­gut. Tro­ben, pri­mer, que es pro­dui­ria un cert boi­cot, a curt ter­mini més intens i que després s'ani­ria diluint i que afec­ta­ria més els béns de con­sum, els con­su­mi­dors, que no pas les empre­ses, més raci­o­nals o objec­ti­va­do­res.

Segons aquests eco­no­mis­tes, la pro­ducció cata­lana de béns i ser­veis es des­tina quasi en un 60% al mer­cat català, un 22% al mer­cat inte­rior espa­nyol i cap al 18% a l'expor­tació a l' estran­ger. Això pel que fa al 2005 i d'ençà una intensa tendència que l'expor­tació, amb dinàmiques anu­als d'entre el 10 i el 20%, subs­ti­tu­eixi el mer­cat espa­nyol prou atu­rat: el País Valencià i Aragó són quasi el 40% del destí. Després, Madrid, on el 2010 hi veníem per valor de 6.000 mili­ons i hi compràvem per valor de 3.000. De resul­tes de tot això les dar­re­res mesu­res del nos­tre superàvit comer­cial inte­rior (pro­fes­sor Josep Oli­ver), que no fa gai­res anys era d'un 14% del nos­tre pro­ducte, ha anat bai­xant fins a un 6%. I és que a Espa­nya hi com­prem força.

I ara ve quan el maten: Guinjoán-Cua­dras arri­ben a la con­clusió, sobre suport tècnic, que supo­sant un boi­cot molt ele­vat, del 20%, per part de les empre­ses a Espa­nya i del 40% per part dels con­su­mi­dors (i que els cata­lans adop­taríem un boi­cot simètric vers els pro­duc­tes espa­nyols) l'impacte nega­tiu sobre la nos­tra eco­no­mia, ini­ci­al­ment, se situ­a­ria entre el 4 i el 5% de la nos­tra pro­ducció total de béns i ser­veis. Tan sols l'any 2009 per la recessió va bai­xar un 4,2%,

A mi, i als autors, em sem­bla un efecte nega­tiu, sí, però supera­ble inten­si­fi­cant la inter­na­ci­o­na­lit­zació i la recerca de nous mer­cats a l'estran­ger, per exem­ple a àrees emer­gents rela­ti­va­ment poc tre­ba­lla­des per les nos­tres empre­ses. I segu­ra­ment amb una certa reo­ri­en­tació sec­to­rial. No veuen grans ame­na­ces reac­ti­ves per part de les mul­ti­na­ci­o­nals. Els autors es dei­xen l'avan­tatge de poder fer una política econòmica pròpia i no sot­mesa als cri­te­ris gene­rals d'Espa­nya que tan­tes fre­na­des, ensurts i errors de gruix ens ha por­tat. Cal pen­sar en una política fis­cal o d'asse­gu­ran­ces soci­als nos­tra. O indus­trial, o labo­ral, o fins i tot amb limi­ta­ci­ons, finan­cera. Aquest és un altre actiu a con­si­de­rar que vaig explo­rar fa dos anys en el lli­bre Més val sols… i que, mal­grat tesis prou coin­ci­dents, Guinjoán-Cua­dras (UPF) ni esmen­ten: home!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.