Entre l'abundor i l'escassetat

Pel sols­tici de Sant Joan comença a la costa, i al rerepaís que s'hi ha incor­po­rat, la tem­po­rada turística. És el temps de l'any en què la vita­li­tat de la natura es bar­reja amb la de la soci­e­tat de l'oci. Per un gran nom­bre d'empre­ses i par­ti­cu­lars és el moment de treure pro­fit dels seus nego­cis, en letar­gia tot un ina­ca­ba­ble hivern. Les tem­po­ra­des esti­uen­ques són irre­gu­lars. La vin­guda de visi­tants, els nos­tres cli­ents, depèn de molts impon­de­ra­bles, la majo­ria dels quals no pot con­tro­lar el sec­tor. La crisi per­sis­tent és un dels fac­tors que més per­ju­di­quen l'acti­vi­tat econòmica rela­ci­o­nada amb l'hos­ta­le­ria, la res­tau­ració i els ser­veis. Després de dos anys de tem­po­ra­des molt flui­xes, sem­bla que tots els indi­ca­dors apos­ten per una arri­bada mas­siva de turis­tes. Les reser­ves en hotels, càmpings i apar­ta­ments així ho indi­quen, si es com­para amb les d'un any enrere. Cal afe­gir-hi el cos­tum, cada cop més freqüent, d'endar­re­rir les reser­ves.

Els experts en flu­xos turístics coin­ci­dei­xen a apre­ciar les moti­va­ci­ons dels nos­tres poten­ci­als visi­tants per reviure la Costa Brava. Fac­tors com els preus, que s'han mode­rat, l'oferta de pai­satge, natura i acti­vi­tats, la gas­tro­no­mia, els fes­ti­vals de música, de gran for­mat o en petita escala, hi han pesat molt, més enllà de cir­cumstàncies geo­polítiques a la riba sud de la Medi­terrània, que també hi tenen el seu pes. Alguns dels països euro­peus ja se n'estan sor­tint.