El jubilat confós

Conei­xem un jubi­lat amb sort i intel·ligent. Amb sort pel fet d'estar jubi­lat i intel·ligent, entre d'altres motius, perquè valora la sort que té d'estar jubi­lat a hores d'ara. Sem­bla que quan es reti­rin els indig­nats tin­dran més motius per estar-ho. Ara ja no es diu això d'“estar reti­rat”, és com si sem­pre ens man­tinguéssim a pri­mera línia de foc. Bé, el jubi­lat ens deia que fugi­ria del PP com de la tinya, però que el govern popu­lar ens caurà a sobre, això ja és clar, i que ani­ria bé gua­nyar temps. Ell dema­na­ria que s'avan­ces­sin les elec­ci­ons espa­nyo­les perquè sap que, a hores d'ara si no sem­pre, el gran capi­tal està tot de part del PP i que no mourà fitxa fins que no canviïn el govern. Serà lla­vors que, per fer favor a Rajoy, els que en tenen, mou­ran diner i dona­ran una mica de vidi­lla a una eco­no­mia que ara resta entre morta i enter­rada. No sabem què vota, el jubi­lat. Tot i saber de la con­dició de pac­tis­tes i trac­tants de CiU i PNB, els con­si­dera uns grups ente­ni­men­tats i no entén per què no dei­xen caure Zapa­tero a la pri­mera opor­tu­ni­tat i donem el tema per tan­cat. La pri­mera opor­tu­ni­tat de fer més evi­dent la sole­dat del PSOE ha estat la votació del decret de la reforma dels con­ve­nis col·lec­tius, dime­cres. Bas­cos i cata­lans es van abs­te­nir a canvi d'unes con­tra­par­ti­des pac­ta­des a última hora i el nos­tre jubi­lat resta confós davant la gràfica dels índexs bor­sa­ris i l'estat de l'eco­no­mia en gene­ral.