La millor nota de la selectivitat

Aquests dies que els nostres joves triaran carrera, és esperançador que les llegendes del retorn ens vagin repetint la dèria per les naus com a símbol del bressol que ens agombola. Si, com nosaltres, els seus herois van bressolar-se de petits en el vaivé protector d'una clova, les seves aventures posteriors bé ens poden servir de guia. I això, avui, que és temps de pampallugues encegadores, està molt bé, perquè és de les poques coses que ens podrien alliberar de la catàstrofe que es congria.

Per ser equànimes i estar al dia, en veurem tres, de llegendes d'aquestes. De tres èpoques diferents i de les tres intel·ligències: la tècnica (o tecnològica), la científica (o natural) i la de lletres (humanística, artística o com vulgueu identificar-la).

La primera i de més cap aquí, la dels astronautes de l'Apol·lo XIII, que volant erràtics per l'espai van aconseguir tornar sans i estalvis perquè en la distància van poder reparar l'avaria interpretant el saber que els arribava de casa.

La segona, de poc després del segle de les llums, de quan Darwin, després de voltar pel món, va tornar a Anglaterra amb el vaixell Beagle per poder llegir les dades i llegar-nos la teoria de l'evolució de les espècies.

I, finalment, la tercera; la més allunyada d'allò que entenem com a real i la més propera a la realitat amb què avui els mitjans de difusió de les idees ens enlluernen. Dels temps que la memòria ja sembla abandonada a l'oblit, tenim encara la lliçó d'Ulisses, que va lligar-se al pal del vaixell per evitar que uns cants de sirena li impedissin de retornar a Ítaca.

I és esperançador perquè les notes de la selectivitat que els nostres joves coneixen aquests dies són el símbol del bressol amb què els hem dificultosament agombolat perquè puguin navegar i tornar algun dia; no pas només per tornar-nos la despesa, no pas solament per retornar al món una mica de saviesa, sinó perquè vèncer la temptació de l'egoisme –d'aquest cant de sirena que els enlluerna per anar-se a guanyar a fora exclusivament la vida– és la millor nota de l'única decisió que ens val d'una manera col·lectiva.