Canviar el xip

Dimarts vaig ser a la Tertúlia del Fòrum; es trac­tava de fer una anàlisi de les elec­ci­ons muni­ci­pals a Santa Coloma de Gra­me­net. Una cons­ta­tació unànime dels pre­sents va ser l'estra­nyesa pels resul­tats i, també com­par­tida per tots, la decepció pel retrocés del que algú en va dir els par­tits “tra­di­ci­o­nals” a Santa Coloma, els que durant molt de temps han for­mat govern o, si han estat a l'opo­sició, han tin­gut una acti­tud cons­truc­tiva. ¿Com és pos­si­ble que en una ciu­tat com la nos­tra, molts anys gover­nada pel PSUC (i ICV) i pels soci­a­lis­tes ara el PP ja sigui el segon par­tit? I, sobre­tot, ¿com és pos­si­ble que PxC hagi pogut obte­nir tres regi­dors? Un con­ter­tulià que s'havia dedi­cat a fons a pre­pa­rar el pro­grama d'un dels par­tits (ara en el govern) no ho ente­nia perquè creia que havien con­sul­tat les prin­ci­pals enti­tats de la ciu­tat i la major part de les pro­pos­tes figu­ra­ven en el pro­grama del seu par­tit. Se li va con­tes­tar que les elec­ci­ons no cas­ti­guen els pro­gra­mes sinó l'actu­ació de qua­tre anys o de vuit anys en què l'Ajun­ta­ment ha vis­cut allu­nyat de la gent. Molta gestió, també molta burocràcia però sense comp­tar amb la gent, per això ara els indig­nats tenen tant d'èxit. La por que vaig cap­tar en els reu­nits és que els polítics no s'ado­nin que vivim una situ­ació nova i que con­tinuïn en la mateixa línia. No es tracta de fer-ho millor, sinó de can­viar de xip.