La CEE s'ha ben retratat

Una cosa és orientar i l'altra, desqualificar. Això últim és el que acaba de fer el portaveu de la CEE en l'última roda de premsa: desqualificar el projecte de llei reguladora dels drets de la persona davant el procés final de la vida (més coneguda com la llei de la mort digna). I ho ha fet de la pitjor manera possible: amb arrogància, nocturnitat i traïdoria. La seva arrogància ja la coneixem. Martínez Camino sol gastar molta fatxenderia en les seves intervencions. Deu ser que la fatxenderia no paga impostos. Però es dóna el cas que, mentre tenia lloc la roda de premsa, els ciutadans s'acuitaven a fer la declaració de renda. I la fatxenderia no és precisament la millor manera de motivar-los a posar la creueta en la casella destinada a l'Església. I que la Conferència Episcopal refusi un projecte de llei amb nocturnitat i traïdoria, tampoc. I tal ha sigut el cas. M'explico: aquest projecte de llei ja s'havia pactat amb el president de la CEE, el cardenal Rouco. Ja havia quedat clar que no es tractava de legalitzar l'eutanàsia, sinó, simplement, de posar un marc de legalitat a la fase final de la vida, una fase que genera molta casuística i molta controvèrsia. La controvèrsia ha existit sempre, en totes les èpoques i en totes les cultures. Però en totes, també, han existit fórmules per afrontar la mort amb dignitat. La inviolabilitat absoluta de la vida humana no és d'ara. L'èmfasi, sí. I molt propi de la mentalitat integrista de la jerarquia eclesiàstica actual. Però en fi: sense tanta retòrica, sabem que el cinquè és “no mataràs”. Matar queda fora del projecte. El tema és la mort assistida. Un tema molt concret, restrictiu i profundament cristià. La comissió permanent de la CEE ha tingut a les seves mans el projecte. L'ha llegit i l'ha analitzat. I francament, no crec que un projecte de llei que s'ha preparat amb cura, anant amb peus de plom per no ferir susceptibilitats, cosa que ja es veu en l'enunciat, el més quilomètric que conec, i que encara no ha entrat a tràmit, mereixi el cop baix d'una desqualificació tan pedant, tan barroera i tan interessada políticament. Els bisbes han preferit aprofitar l'avinentesa per qüestionar el sistema, desgastar el govern, i portar l'aigua al seu molí, en lloc d'aprofitar-la per fer un servei a la societat, millorant el projecte de llei i contribuint com els primers a fer possible una mort digna. La CEE s'ha ben retratat.