Teddy

Sota aquest nom de peluix t'ama­gues tu, un dels homes més durs i voraços de les Espa­nyes. Durant uns anys et vas dedi­car a la música; eren els temps de Los Cana­rios, el Get on Your Knees i altres peces de memòria efímera. A la versió espa­nyola de JesusCh­rist Supers­tar vas fer de Judes, no sabem si augu­rant alguna vocació oculta que més tard aflo­ra­ria. El cas és que avui ets entre bar­rots, acu­sat d'una pila de mal­dats, i seria bo saber per què.

No ets cap gamarús, Teddy Bau­tista. Com a pre­si­dent de la SGAE, la teva guerra a favor dels drets d'autor ha tin­gut molt de sen­tit comú. És evi­dent que no es pot espe­rar que un músic, o un escrip­tor, o un autor de còmics, tre­ba­lli sense cobrar ni un duro; i escam­par les cre­a­ci­ons per inter­net sense cap mena de con­trol equi­val, d'alguna manera, a arruïnar els cre­a­dors. En la teva cro­ada has posat exem­ples de tots els països occi­den­tals, on el dret a publi­car i a repro­duir estan molt més pro­te­gits que aquí.

La lluita con­tra la pira­te­ria, però, no jus­ti­fica el con­ver­tir-se en pirata. Si són veri­tat les acu­sa­ci­ons que pesen sobre tu, hauràs begut oli, però haurà pas­sat una cosa encara pit­jor; haurà begut oli la causa que defen­ses amb tanta obs­ti­nació. Per impo­sar el cànon cre­a­tiu, per dema­nar impost revo­lu­ci­o­nari a les per­ru­que­ries (i al que no són per­ru­que­ries, ara no ens que­dem només amb la cari­ca­tura), cal par­tir d'una gestió impe­ca­ble i d'una ètica per­so­nal ina­pel·lable. El recap­ta­dor sem­pre ha de ser el més purità, i no és clar que hagis entès aquest prin­cipi ele­men­tal.