Ara torno
La fórmula
En Julià està fent tercer d'enginyeria industrial. Va passar el sedàs del primer curs de la carrera, el més dur, una mena de selecció natural dels que són prou intel·ligents i, a més, s'esforcen prou perquè en els altres cursos de la carrera adquireixin els coneixements específics per ser uns bons professionals. En Julià està en aquest procés i de tant en tant fa aquelles coses que es fan a la seva edat, que t'expliquen coses que han après perquè els escoltis com si fos la cosa més important del món. També parla sovint, més sovint, del projecte al qual es va apuntar voluntari, que s'anomena Formula Student. Com expliquen ells mateixos, “és una competició universitària nascuda als anys vuitanta que promou la innovació i l'R+D mitjançant el projecte d'un vehicle i es porta a terme a Europa, els Estats Units, Japó i Austràlia”. Demà a la tarda a la UPC presenten el vehicle que han fet aquest any, el CAT04, amb el qual competiran amb els vehicles de les altres universitats a Àustria, Alemanya i Montmeló entre el juliol i l'octubre. En Julià en parla sovint amb entusiasme, però altres vegades també amb un cert desengany quan les coses costen, sobretot quan ells mateixos han hagut d'anar a buscar patrocinadors. No només es forma com un bon enginyer, sinó que també s'està trobant coses que es trobarà quan ingressi a la vida laboral. Més enllà del cas d'en Julià, em fa l'efecte que la formació en les carreres (o graus, com se'n diu ara, veritat?) de ciències està ben enfocat. Jo, que vinc de lletres, no ho tinc tan clar respecte als estudis del meu ram. No sé ben bé què passa des de dins. Però sí que veig que des de fora les lletres tenen menys prestigi. Sempre s'ha de respondre la mateixa enfadosa pregunta: “De què serveix, això?” No m'agrada que sigui així, i ni sé ben bé on és el mal ni quina la solució. Però un món només amb gent preparada per a la part pràctica de la vida serà molt més pobre que un altre que també tingui l'equilibri del coneixement humanístic, creatiu. A vegades l'hi dic a en Julià, però no sé si m'entén.