Formes de l'apocalipsi

La Agen­cia Española de Segu­ri­dad Ali­men­ta­ria y Nutrición, que depèn del Minis­teri de Sani­tat, ha fet públic un informe en què reco­mana que la població infan­til i les dones emba­ras­sa­des no con­su­mei­xin peix espasa, ni tonyina ver­me­lla, ni lluç de riu, a causa de l'alt con­tin­gut de mer­curi que acu­mu­len aquests pei­xos. També ha reco­ma­nat que no men­gin crus­ta­cis, perquè duen cadmi, i que no inge­rei­xin espi­nacs o ble­des, per les ele­vadíssi­mes dosis de nitrats que con­te­nen aques­tes hor­ta­lis­ses. Des d'altres àmbits científics també s'ha reco­ma­nat no men­jar enciam, ni carn –perquè el bes­tiar ha estat engrei­xat amb hor­mo­nes–, ni cami­nar per car­rers tran­si­tats per vehi­cles –perquè inha­lem el plom que des­pre­nen els tubs d'esca­pa­ment–, ni par­lar gaire estona pel mòbil perquè –com final­ment ha reco­ne­gut l'OMS– és nociu. Si tenim en compte tots aquests i més fac­tors –com per exem­ple els préssecs banyats en pes­ti­cida, que tan sovint inge­rim– és ine­vi­ta­ble pre­gun­tar-se si hi ha alguna manera d'esca­par del remolí d'aquesta auto­des­trucció induïda. Enmig d'aquesta apo­ca­lipsi ser­vida per fas­ci­cles, tam­poc ajuda obser­var els nos­tres rius, con­ver­tits en autèntics con­duc­tes de nitrats, ni saber que l'acci­dent nuclear de Txernòbil ha tin­gut greus con­seqüències sobre la salut dels euro­peus. Un cop diagnos­ti­cada la gra­ve­tat de fons del nos­tre sis­tema de vida, les mesu­res anti­ta­bac decre­ta­des pel govern o aques­tes ridícules puja­des i bai­xa­des dels límits de velo­ci­tat per dis­mi­nuir la con­ta­mi­nació es reve­len com petits exer­ci­cis de fari­se­isme davant la impotència d'enfron­tar-se a l'hidra de set caps. El mes pas­sat, amb l'espe­rança de cons­ta­tar el crei­xe­ment d'aquest sec­tor, vaig visi­tar la fira de pro­duc­tes ecològics que es va cele­brar a Girona. Em va dece­bre cons­ta­tar que encara falta molt perquè els pro­duc­tes ecològics s'impo­sin com a mer­cat impor­tant. El pavelló on se cele­brava la fira estava atapeït de taro­tes­ses, mas­sat­gis­tes, astròlegs, asses­sors de feng shui. Fins i tot hi havia un estand on per un preu mòdic et foto­gra­fi­a­ven l'aura. Vaig pen­sar: al cap­da­vall, la fi del món no deurà ser pas gaire dife­rent d'aquest esce­nari.