Power Point

Les coses són tan tris­tes, miris cap on miris; els titu­lars, tan durs; la lle­tra petita, tan des­pi­e­tada, que tro­bar una notícia com la de la fun­dació, a Suïssa, del Par­tit Anti-Power Point, ens pro­voca uns impa­ga­bles quinze minuts d'alleu­ja­ment, i ens con­vida a mirar amb humor un feno­men que en els dar­rers temps ha anat aga­fant cada cop més volada, sense que se sàpiga ben bé per què. Els fun­da­dors del par­tit argu­men­ten que aquest pro­grama informàtic, que s'ha con­ver­tit en una crossa gai­rebé impres­cin­di­ble de xer­ra­des, pre­sen­ta­ci­ons i tota mena d'actes públics, fa per­dre a l'any un munt de mili­ons d'euros o de dòlars, pre­ci­sa­ment perquè manté la gent dis­treta en ina­ca­ba­bles reu­ni­ons que abans de l'invent eren més cur­tes i et dei­xa­ven més temps per tre­ba­llar. Jo no sé si tenen raó o no, els anti-Power Point, a l'hora d'ava­luar el cas des del punt de vista de les pèrdues en horari labo­ral. Però el fet és que, com a sim­ple usu­ari, tal com es diu ara, o com a per­sona del públic, aquest arte­facte em posa més aviat nerviós.

Perquè, vejam, a què treu cap que, men­tre algú està par­lant, hi hagi d'haver una pan­ta­lla al damunt del seu cap, o en un late­ral, on van sor­tint dia­gra­mes, dibui­xets, flet­xe­tes i tota mena de galin­dai­nes que, o bé et dis­tre­uen del que està dient o bé et des­co­brei­xen sense pie­tat la con­clusió a què l'ora­dor inten­tava arri­bar, tra­ient tota la gràcia a l'argu­men­tació? El Power Point pres­su­posa que el públic és xim­ple, i per això li ofe­reix un esquema de colo­rai­nes que l'ajudi a seguir el monòleg. O bé par­teix de la base que el xim­ple és l'ora­dor, incapaç d'expres­sar-se sense un dia­grama que sim­pli­fi­qui al màxim allò que vol dir. En qual­se­vol dels casos, vet aquí una eina que acon­se­gueix una doble funció: abai­xar el nivell intel·lec­tual de les con­ferències al mateix temps que n'ofèn els par­ti­ci­pants. I si, a sobre, ser­veix per llençar els diners, ara que van tan bus­cats, pot­ser els suïssos han fet un autèntic des­co­bri­ment en el camp de l'acció política post­mo­derna, com­pa­ra­ble al paper de les xar­xes soci­als en les dar­re­res mobi­lit­za­ci­ons popu­lars arreu del món.

Qui segur que no neces­sita un power point, per expres­sar-se, és el govern de la Gene­ra­li­tat a l'hora de jus­ti­fi­car la reta­llada de 2.000 mili­ons d'euros per als pres­su­pos­tos d'enguany. Què és el que diuen? Que no hi ha alter­na­tiva. Vet aquí una cosa clara i sen­zi­lla. Per fer-la ente­ne­dora no neces­si­ten cap ordi­na­dor, cap pro­jec­tor ni cap pan­ta­lla. I com que, segons ells, no hi ha alter­na­tiva, tam­poc no els cal esforçar-se gaire en el debat par­la­men­tari. Si el Power Point subs­ti­tu­eix un rao­na­ment com­plex per un esquema sim­ple, el neo­li­be­ra­lisme et can­via el diàleg per un ultimàtum sense apel·lació. És la mateixa lliçó que, fa uns dies, ens va donar la Unió Euro­pea amb l'afer del “res­cat” de Grècia. Men­tre que, en un ambi­ent de gran dra­ma­tisme, el Par­la­ment grec deba­tia les reta­lla­des i milers de per­so­nes es mani­fes­ta­ven pel cen­tre d'Ate­nes, para­lit­zada per la vaga gene­ral, sor­tia per la tele un senyor repen­ti­nat, del qual deien que era el por­ta­veu de la Comissió Euro­pea, per anun­ciar, amb cara de pocs amics, que no hi havia “pla B” per als grecs en cas que la cam­bra no aprovés les res­tric­ci­ons. Si qual­se­vol fun­ci­o­nari de Brus­sel·les es pot per­me­tre trac­tar d'aquesta manera un país sobirà, per quina raó cal­dria moles­tar-se, doncs, amb un debat par­la­men­tari? I si el par­la­ment decidís una cosa que no convé, què pas­sa­ria?

Em temo que no ho sabrem mai, perquè al final una majo­ria dre­tana o dre­ta­nit­zada de dipu­tats grecs va votar allò que volia el repen­ti­nat, com segu­ra­ment pas­sarà aquí amb una altra majo­ria de carac­terísti­ques simi­lars. Davant les impo­si­ci­ons i les exigències, veiem com els pro­ce­di­ments par­la­men­ta­ris estan en hores bai­xes, tan bai­xes com les que pateix la bellesa del pen­sa­ment espe­cu­la­tiu a mans del Power Point.