Articles

anàlisi

De cuiners a cambrers

La clau de l'èxit de l'emprenedor és tenir
un equip humà preparat
i altament motivat

El con­se­ller Mas-Colell ho té clar: val més fer de cam­brer que estar atu­rat. La tem­po­rada turística sem­bla que serà força bona i el resul­tat d'aques­tes pre­vi­si­ons és un incre­ment de llocs de tre­ball en el sec­tor. Uns llocs de “poca qua­li­fi­cació i tem­po­rals” que hom en diu des­pec­ti­va­ment de “cam­brers”. Dels catorze als dis­set anys vaig fer de cam­brer, algu­nes vega­des a temps com­plet i d'altres dedi­cant-hi tots els dies de festa i vacan­ces esco­lars (i encara en guardo un gran record, de l'ofici), i en aquell temps l'ofici de cui­ner no era pas més ben valo­rat que el de cam­brer. Diria que el cam­brer s'ha man­tin­gut en la mateixa valo­ració social de sem­pre, baixa, i el de cui­ner ha pas­sat a la cate­go­ria de “cre­a­dor de cul­tura”. Avui els cui­ners estan en el top ten de les pro­fes­si­ons i la cuina és un recurs i un motiu emprat per l'alta lite­ra­tura. El drama d'aquesta valo­ració social esbi­ai­xada és que es creen molts som­nis a joves (ara a les esco­les d'hos­ta­le­ria tot­hom som­nia ser cui­ner) i en el mer­cat labo­ral sem­pre hi ha molta més oferta de cam­brers que no pas de cui­ners.

Durant molts anys el nos­tre país s'ha anat desin­dus­tri­a­lit­zant i s'han anat tras­pas­sant llocs de tre­ball de baixa qua­li­fi­cació cap a països emer­gents, amb la creença que només amb els d'alta qua­li­fi­cació en tindríem prou.

I el resul­tat és que tenim cinc mili­ons d'atu­rats, bona part d'aquests poc o gens qua­li­fi­cats, i el mer­cat labo­ral mai tindrà tre­ball per a ells. I el més sor­pre­nent és que els països que han rebut el que nosal­tres rebutjàvem ara són països emer­gents i tenen crei­xe­ments econòmics espec­ta­cu­lars. Ben mirat pot­ser seria millor tenir aquells llocs de tre­ball que vam depre­ciar tan ale­gre­ment i no tenir tants atu­rats.

Ara podem come­tre un altre error greu i és aquesta fal·lera de pre­sen­tar i posar com a exem­ples només joves empre­ne­dors 2.0. Joves que en les seves xer­ra­des es pre­sen­ten amb una estètica Sili­con Valley (texans, espor­ti­ves...) com a exem­ple per als joves. Nor­mal­ment aquests “empre­ne­dors” són pocs i jo no els trauré cap mèrit, al con­trari! Més en tinguéssim! La majo­ria són gent que tenen el somni que un dia Goo­gle, Win­dows, Apple, Face­book, o qui sigui, s'ena­mori de la seva empresa i li pagui una mili­o­nada.

Res de dife­rent del que han fet molts empre­sa­ris de casa nos­tra els dar­rers 25 anys.

Aquesta set­mana en un dinar que vaig fer amb un jove empre­ne­dor de les comar­ques giro­ni­nes, que fa uns quants anys va fun­dar una empresa i avui dóna feina a més de trenta per­so­nes, li feia aquesta reflexió d'aquests empre­ne­dors 2.0 ja que ell és un empre­sari empre­ne­dor de la vella eco­no­mia. I pre­ci­sa­ment per això el seu cas té molt mèrit i m'expli­caré. Em va dir que aquest any té un crei­xe­ment de més d'un 10%; ell volia créixer un 20%, però el seu mèrit rau que tot el seu negoci és aquí a Cata­lu­nya, i, per tant, en un entorn de greu crisi econòmica i no podem dir que creix perquè ven a països que van bé.

El seu negoci no té res a veure amb el que se'n diu amb petulància nova eco­no­mia. I quan li remar­cava el seu mèrit li argu­men­tava el valor que té créixer en un entorn de penúria econòmica com és la del seu mer­cat. El seu èxit és que sap que un pot ven­dre o fabri­car pro­duc­tes d'alta tec­no­lo­gia o de neteja, no importa. Ell no té cap pro­ducte que el faci dife­rent de la seva com­petència, que en té i molta.

El que sí que el fa dife­rent és una magnífica gestió empre­sa­rial, un boníssim equip humà i un gran ser­vei al cli­ent. I haig de dir que ha acon­se­guit les tres coses tot i que el seu neguit d'empre­ne­dor sem­pre el porta a ser més exi­gent i per tant cuida molt la for­mació de l'equip humà.

Un equip que no són cui­ners (engi­nyers), són “cam­brers”, però molt pre­pa­rats i alta­ment moti­vats. La clau del seu èxit. I si un dia ell o qual­se­vol del seu equip humà ha de fer una xer­rada com a empre­ne­dor, no espe­rin veure'l que es pre­senti a l'audi­tori amb texans i espor­ti­ves. Els seus cli­ents merei­xen un res­pecte. Algú dirà que és la vella eco­no­mia, jo diria que és la de sem­pre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.