opinió
El perill d'un govern que encara fa d'oposició
Un dia de la setmana passada vam esmorzar amb la notícia que el nou equip de govern de Cunit havia declarat la situació de fallida a l'Ajuntament. La nova alcaldessa assegura que s'ha trobat amb un deute de 15 milions d'euros que l'antic govern havia amagat.
No tinc molt clar si em molesta més la mentida, la invenció o la dramatització política. L'actual equip de govern (CiU, ERC i ICV) ha basat tota la seva estratègia electoral en els comptes municipals. El catastrofisme sobre la situació econòmica de l'Ajuntament ha estat el seu únic tema durant els 4 anys de l'anterior legislatura. Han anat a Sindicatura de Comptes, a fiscalia, al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat, han fet rodes de premsa, actes públics, han repartit fulletons a la ciutadania i, fins i tot, han penjat cartells pel poble per denunciar el, segons ells, desastre a què nosaltres estàvem abocant l'Ajuntament de Cunit i la seva ciutadania. I, si no és que jo hagi estat abduïda pels extraterrestres aquests 4 anys i hagi viscut una realitat paral·lela, han votat en contra de tots els pressupostos i liquidacions de comptes generals que s'han presentat puntualment als plens municipals, per no dir de la resta de plens en què aprofitaven qualsevol excusa per parlar del deute. I ara diuen que no el coneixien?
L'altre dia una companya em va dir irònicament que el que més la divertia d'haver entrat en política era que la tractessin de ximple. No se m'acut una millor manera per definir el que està fent l'actual govern. Volen que la ciutadania pensin que de debò no ho sabien, que la situació és molt pitjor del que pensaven, i així establir l'opinió generalitzada que l'Ajuntament està a punt de ser intervingut i tenir justificades qualsevol de les seves actuacions futures, que no són més que les retallades socials.
El que potser la senyora Montserrat Carreras i els seus socis de govern no s'han parat a pensar és en el mal que estan fent a Cunit amb aquesta irresponsabilitat. La imatge de la institució i la seguretat dels seus serveis depèn de la credibilitat que aquesta generi. Si ells són els primers que la desprestigien amb les seves declaracions i que escampen les seves misèries exagerades, el que provocaran és que els proveïdors i els bancs fugin corrents. Llavors sí que correm el risc que el consistori faci fallida de debò.
Durant 4 anys, l'equip de govern presidit pel PSC ha aguantat una situació econòmica molt complicada i provocada per tres grans causes: 1). La problemàtica de gestionar un municipi que ha de donar serveis a gairebé 20.000 persones durant tot l'any i a 45.000 els mesos d'estiu, quan només rep transferències de l'Estat i de la Generalitat per a 12.700 (perquè, contra el que tothom pensa, l'IBI només és 1/3, a part dels ingressos de l'Ajuntament). 2). La caiguda de 4 milions d'euros des de l'any 2008, ingressos en concepte d'ICIO. I 3). La voluntat política del PSC de mantenir serveis, en especial polítiques socials, en uns moments en què la ciutadania ho estaven i estan passant molt malament.
Efectivament és un model, qüestionable, opinable i fins i tot criticable, però és el model amb què el PSC va guanyar les eleccions de l'any 2007. Un model que prioritza la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del municipi. Que no eludeix la realitat i que estava fent esforços per ajustar el pressupost en despesa supèrflua i anar compensant de mica en mica el deute de l'Ajuntament fins arribar a l'equilibri, l'any 2013. Però que té molt clar que la ciutadania no pot pagar el preu d'un problema estructural de l'Ajuntament, en particular, i del finançament dels ens locals, en general. El debat mai ha estat si s'havia o no de retallar, sinó d'on calia retallar.
En aquestes eleccions, la ciutadania ha apostat clarament per un canvi de model. Ha donat la confiança a CiU, la força política que durant 4 anys ha criticat la gestió del PSC i ha defensat que ells ho farien millor. Doncs bé, ara ha arribat el moment que ho demostrin. La ciutadania els ha escollit perquè governin i no pas perquè continuïn adoptant el rol d'oposició. Però per fer-ho cal que entenguin que el govern, per damunt de tot, ha de defensar la imatge i la credibilitat de la institució i preocupar resoldre els problemes de la ciutadania, que no són pas pocs, i molts estan ben allunyats de la situació econòmica municipal. Una altra cosa seria prendre-la també per ximple.