Opinió

La fal·làcia del full de ruta

És indispensable fer ben evident al món que Catalunya vol ser independent

Sovint es sen­ten veus ben inten­ci­o­na­des (la majo­ria) que recla­men un full de ruta cap a la inde­pendència, que diria què hem de fer a cada cruïlla, i diuen que, no tenir-lo, és una mos­tra de la falta de cre­di­bi­li­tat del pro­jecte. Ben al con­trari, aquesta dèria no és més que una dis­tracció.

D'una banda, quan un país s'inde­pen­ditza, les con­seqüències cauen pel seu propi pes: repar­ti­ment d'infra­es­truc­tu­res, de deu­tes amb les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals, etcètera... Un cop la inde­pendència es mate­ri­a­litza, tot i tot­hom pres­si­ona i tre­ba­lla per tal de que la sepa­ració de béns es faci de la forma més ràpida i endreçada pos­si­ble (els bancs volen saber a qui han de cobrar què; les mul­ti­na­ci­o­nals volen saber qui garan­tirà la con­tinuïtat dels con­trac­tes; etcètera) i que tot pugui tor­nar a rut­llar sense entre­bancs. La prova defi­ni­tiva és la situ­ació actual dels múlti­ples estats nas­cuts dar­re­ra­ment a Europa, amb pro­ces­sos traumàtics o sense: tots estan inte­grats a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal i han resolt les sepa­ra­ci­ons de béns sense que en cap cas hagi que­dat cap car­tipàs obert que impe­deixi el fun­ci­o­na­ment del país en qüestió. Això no vol dir que no hi hagi ser­rells que puguin resul­tar ben enut­jo­sos. Vol dir que no hi ha res de substància que impe­deixi el fun­ci­o­na­ment i la via­bi­li­tat dels nous estats. Res. I que quan arri­bem a aquesta cruïlla, tin­drem molts exem­ples de com fer les coses.

De l'altra, si avui els dipu­tats inde­pen­den­tis­tes al Par­la­ment tru­ques­sin a la Hillary Clin­ton per par­lar d'inde­pendència, ni els aga­fa­rien el telèfon i, si ho fes­sin, el pri­mer que farien en pen­jar seria tru­car als ser­veis secrets espa­nyols per infor­mar-los, perquè els estats el que volen és que no hi hagi soroll i el negoci pugui con­ti­nuar. Només cal refle­xi­o­nar sobre com s'ha supor­tat feliçment els sàtra­pes del món àrab durant tants d'anys. Qui és més pro­ba­ble que vul­gui donar suport el govern dels EUA: a un embrió d'un hipotètic futur govern català amb suport social encara per deter­mi­nar, o a un govern com l'espa­nyol, que pot con­ce­dir o influir en con­trac­tes de com­pra d'avi­ons civils i mili­tars; que té veu i vot als fòrums inter­na­ci­o­nals...?

Com bé ens ha mos­trat el recent exem­ple, a vol­tes ple de difi­cul­tats, dels països àrabs, l'únic ingre­di­ent impres­cin­di­ble d'un procés cap a la inde­pendència és la mate­ri­a­lit­zació d'un acte de volun­tat sobi­rana sòlid i defi­ni­tiu, que faci evi­dent a tot el món que la decisió està presa, que el camí s'ha ini­ciat i que és irre­ver­si­ble. Un tal acte trenca el mirall de la rea­li­tat de manera que ja mai no es podrà tor­nar a recon­fi­gu­rar com abans; que tots els actors ente­nen que el món ha can­viat allí i en aquell ins­tant, i que, a par­tir de lla­vors, tot serà dife­rent. Una sin­gu­la­ri­tat que can­via i trans­muta tot el pai­satge per a tot­hom i per sem­pre. Lla­vors tot­hom entén que t'has con­ver­tit en un pro­blema que no des­a­pa­rei­xerà sol i que, per tal de poder a tor­nar al fluir dels nego­cis, caldrà que se't faci cas i que es resol­gui el pro­blema. Ningú no t'aju­darà, i hauràs d'aca­bar d'incli­nar la balança amb el teu esforç, coratge i deter­mi­nació, però, com a mínim, esta­ran dis­po­sats a inter­ve­nir per evi­tar que el pro­blema s'enquisti. Qual­se­vol full de ruta cons­truït en absència d'aquest acte de volun­tat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és abso­lu­ta­ment inútil com a guia per a l'acció.

Cal­dria, doncs, que no ens dis­tra­guem més amb el full de ruta i que no per­me­tem que es con­ver­teixi en una excusa (més) per a la inacció. El que ens és indis­pen­sa­ble és fer ben evi­dent a tot el mon que Cata­lu­nya vol ser inde­pen­dent, i que està dis­po­sada a ser-ho mal­grat tots els obs­ta­cles que li puguin sor­gir en aquest camí. Avui el món està veient, dia sí i dia també, molts d'aquests actes per part de tants pobles que ja han dit prou, però no ha vist, ni per apro­xi­mació, un acte d'afir­mació sem­blant per part de Cata­lu­nya. La feina, doncs, és clara, i és tota per a nosal­tres.

Engi­nyer indus­trial i MBA



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.