L'ermita del Coll de l'Alba

Demà se celebrarà a molts indrets de Catalunya la festa del dilluns de la Pasqua de Pentecosta (la Pasqua Granada). És una de les dues jornades festives que han d'escollir els ajuntaments dins de les seves atribucions, i això vol dir que possiblement és festiu en un municipi i no al poble veí. La festa es concentra en el romiatge a alguna de les ermites del terme, generalment destinades al culte a la Mare de Déu sota alguna de les moltes advocacions. Són unes festes populars i compartides l'antiguitat de les quals es perd en la llunyania dels temps. És la festa de les moltes imatges de la Verge aparegudes a boscos i muntanyes amb un origen llegendari amagades pels devots per tal d'evitar la profanació pels invasors sarraïns; aquesta festa se celebra en competència amb l'anomenada específicament de les marededéus trobades, el 8 de setembre (Mare de Déu de Dalt a Benifallet, de la Pietat a Ulldecona, del Remei a Alcanar).

Però certament la més ancestral, la que relliga amb tradicions precristianes –els fastos de la primavera vora l'inici de l'estiu– és la de la Pasqua Granada. Potser la més multitudinària i coneguda és el romiatge del Rocío a la vila d'Almonte, a Andalusia. També hi ha, a casa nostra, la Mare de Déu de la Fontcalda, que és visitada pels de Prat de Comte (per als gandesans la festa és al setembre), o la Mare de Déu de l'Aldea, amb romeria, processó i correbous, que, al seu moment, esdevingué l'equivalent al Rocío andalús per al delta de l'Ebre. Però potser la més antiga és la de la Mare de Déu del Coll de l'Alba, que es venera en una petita ermita a la carena de la serralada que separa la vall de l'Ebre amb la costa litoral dins el terme de Tortosa.

L'ermita del Coll de l'Alba és la més antiga que es conserva a tota la comarca. Està situada en un lloc màgic, on sens dubte existirien elements de culte ancestral pel fet de ser per on apareix el sol un dia determinat i on es troba el pas per accedir a Tortosa des de la plana litoral. Des d'aquest punt, a 450 metres d'alçària, s'ataülla tot el Delta, des de l'Ampolla fins a la Cava, i per la banda de ponent el riu Ebre, entre Tivenys i Amposta, amb el massís dels Ports al fons. El seu origen remot se suposa anterior a la dominació sarraïna, si bé l'edifici actual data del segle XIV. El primer romiatge del qual es té constància escrita és del 1442 i, des d'aleshores, s'ha continuat fent cada any. Demà novament s'hi concentrarà una munió de gent que al matí faran la caminada fins a la Creu de Coll Redó, a mig dia una monumental paella popular, a la tarda la processó pels voltants del santuari i, durant tota la jornada, jocs populars, cantades de jota i diversió.

Però el més significatiu és el caràcter popular de la festa i de l'organització per part dels Amics del Coll de l'Alba. L'ermita, que pertany a l'Ajuntament, estava gairebé abandonada fins que un grup de persones van assumir el repte de responsabilitzar-se del santuari. Tenen cura de l'arranjament, el manteniment, la neteja, i fins i tot obres de millora i gestió de la casa on, de tant en tant, es fa alguna boda. A la junta no hi ha cap polític, ni cap personatge popular o que surti als periòdics i les televisions locals. Són gent amb vocació d'opacitat però amb un esperit de treball a prova de qualsevol esdeveniment. Cada diumenge, d'hivern i d'estiu, faci fred o calor, vent o pluja, pugen a l'ermita, obren l'església, tenen el taulell per servir un cafè o un refresc a caçadors, caminants o excursionistes que s'hi vulguin atansar. I el dilluns de Pasqua Granada organitzen any rere any la festa pregant perquè no plogui i hi pugui anar la gent i surtin els números. Perquè, a més a més de tot l'esmentat, recaptant ajuts aquí i allà, es fan càrrec de les despeses d'una celebració amb unes previsions meteorològiques molts anys incertes.