La borsa o la vida?

Un amic eco­no­mista de pro i antic com­pany d'entre­ma­li­a­du­res situ­a­ci­o­nis­tes m'envia un mail amb un exem­ple de la situ­ació econòmica. De fet, és una lliçó d'eco­no­mia pro­vi­nent d'un fòrum bor­sari. El mis­satge diu que si al gener del 2007 haguéssim inver­tit 1.000 euros en acci­ons del Royal Bank of Scot­land, un dels bancs més impor­tants del Regne Unit, avui tindríem 29 euros. Si al gener del 2007 haguéssim inver­tit 1.000 euros en acci­ons de For­tis, un altre gegant del sec­tor ban­cari, avui tindríem 39 euros. Ara bé, si al gener del 2007 haguéssim gas­tat 1.000 euros en vi del bo i no en acci­ons, ens haguéssim begut tot el vi i amb la venda de les ampo­lles bui­des ens hau­rien donat 46 euros. En les con­clu­si­ons hi apor­ten un bri d'espe­rança quan diuen que qui beu vi viu menys, és a dir, menys trist, menys depri­mit, menys tens, menys empre­nyat amb la vida i menys malalt del cor. A la reflexió final ens reco­ma­nen que a l'esce­nari econòmic actual és millor espe­rar asse­gut bevent un bon vi. Pot­ser és una conya, però com­pensa la fatiga –si un no és un expert– de lle­gir cada dia els dia­ris amb les espe­cu­la­ci­ons sobre els interes­sos, les pri­mes de risc del deute dels estats i altres sub­ti­le­ses d'aquests senyors que mai aban­do­nen les seves cor­ba­tes de luxe ins­tal·lats en els cen­tres de decisió.

El món és així. Vícti­mes del capi­ta­lisme sal­vatge, els mor­tals només tenim la sort que de tant en tant ens il·lumi­nin els joves indig­nats en comp­tes de con­ti­nuar con­su­mint bilis davant les injustícies del sis­tema, tan llo­a­des per molts dels nos­tres com­panys.

Expli­cava Ber­trand Rus­sell que “la bona vida és la que està ins­pi­rada en l'amor i guiada pel conei­xe­ment”. No es valora prou el conei­xe­ment, però a per­so­nat­ges com Josep Guar­di­ola li dema­na­ria que, ja que és tan sen­si­ble a la cul­tura i al país, lle­geixi Rus­sell i el faci lle­gir als seus fut­bo­lis­tes i direc­tius. Pot­ser així evi­ta­ria el mal­ba­ra­ta­ment de mili­ons d'euros en juga­dors de fut­bol. No havia que­dat clar que el Bar­ce­lona és el millor equip del món i el país està fotut. Les inver­si­ons, doncs, hau­rien d'anar en una altra direcció.