Periodistes i polítics

Curiós això del cas Murdoch, curiós i potser un punt hipòcrita tot plegat. D'entrada posa en qüestió l'ètica de la premsa i de la política i tothom sembla estranyar-se força de les revelacions que han anat sorgint a mida que s'anaven aixecant tapes d'aquesta capsa dels trons que s'ha acabat convertint en una tempesta. Un ventall heterodox de gent amb els telèfons punxats, des d'una adolescent víctima d'un segrest i posterior assassinat a estrelles del cinema passant per membres de la família reial. Directius del diari a sou dels grans polítics i càrrecs polítics a sou del diari, en una reciprocitat justa i paritària que no fa altra cosa que demostrar l'equilibri brillant que existia entre els uns i els altres.

I Rupert Murdoch i Rebekah Brooks que es declaren dolguts, afectats i avergonyits per tot el que ha passat i, a més, afirmen que no sabien res de tot el que estava passant. És possible creure's que el director i l'editor d'un diari publiquen exclusives amb capacitat per vendre milers d'exemplars i per fer trontollar l'equilibri d'un país i no saben d'on vénen? De veritat pensen que resulta creïble que ho publiquin sense tenir ni idea i sense contrastar les fonts? És clar que si ja saps que prové del mateix telèfon del protagonista de la informació, no cal contrastar-la. I el premier britànic també diu que no en sabia res i que si ho hagués sabut no hauria contractat un pes pesant del grup com a home de confiança.

I enmig de tot aquest sarau que prova de tancar-se amb les mínimes ferides i mirant de fer creure a la societat que les relacions entre la premsa i el poder no van més enllà de les rodes de premsa i dels dinars de Nadal, aquí, molt a la vora, expresidents, presidents, candidats i altres polítics d'alta volada coincideixen en un casament com si fossin amics de la núvia en un altre prodigi d'arquitectura social que no fa altra cosa que demostrar que aquesta independència que tothom ens vol fer creure no és altra cosa que una quimera destinada a donar alegries particulars i maldecaps públics en més d'una ocasió. I això que, per desgràcia, no en sabem de la missa la meitat.