Trontollen l'euro i la fórmula 1

Per raons logístiques, em toca referir-me al futur d'Europa quan els líders polítics de la UE encara estan reunits, tot i que ja es perfilen les decisions que adoptaran. Ara fa poc, es tractava només de frenar la crisi del deute sobirà i de limitar-la a Grècia, Irlanda i Portugal, que tots junts només representen la meitat del PIB de l'Espanya. En canvi, ara mateix, la batalla de l'euro entra en una fase molt més perillosa i que afecta de ple el deute d'Itàlia i Espanya (junt, més del 28% del PIB dels 17 estats de l'euro). I això ja són paraules majors. La reunió de dijous passat deu haver marcat si l'euro té alguna salvació possible, perquè si cau no quedarà res de significatiu del gran projecte d'Europa.

S'han dut a terme uns tests d'estrès més aviat cosmètics i relatius preferentment al conjunt del sistema i no pas a les entitats individualment considerades, atès que funcionen consolidades en una xarxa transfronterera. Fins i tot a l'interior del país, hem vist com el govern ha recomanat que bancs i caixes atenguin les peticions de Rato quan passa el platet o para la gorra perquè li comprin accions a preus rebentats a la nova Bankia. Que ja se sap que avui per tu i demà per mi, de tal manera que del primer pugui quedar maquillat pels forats que aquest ajut causi en el nou inversionista. En resum, el forat continua, però canvia de mans. El forat, com la matèria, ni es crea ni es destrueix, només es transforma, i com una anguila sempre s'escapa del control i de les mans. I, mentrestant, la UE no té un mecanisme transnacional de garantia dels estalvis ni pot garantir que dels dipòsits en responguin uns actius o una liquiditat suficients. Malament rai, si –en un món a l'inrevés – han de ser els contribuents modestos, és a dir, els que paguen impostos de debò, els que paguin el rescat dels grans banquers i caixers.

Seria recomanable que els bancs ajustessin el seu balanç per les dues bandes. Pel cantó dels actius, diversificant la cartera de deute governamental. I pel cantó del passiu, augmentant el capital i evitant les acumulacions excessives de venciments en dates concretes. I els governs, per part seva, haurien de reconèixer que no es pot protegir la banca si no hi ha prèviament una sòlida política fiscal. A part que els supervisors haurien de monitoritzar les caixes i els bancs en un intent d'equilibrar l'exigència de més core capital amb la incitació a comprar més deute públic. Caldria també implantar més transparència i regular els bancs “massa grans per deixar-los fracassar”, a fi de desconnectar la noció que sempre seran rescatats. Els rumors sobre les perspectives de la reunió de l'eurogrup apunten a no establir un impost sobre la banca a fi de contribuir més a salvar el sistema financer que no pas els països afectats per la crisi del deute. De moment, haurem de fer veure que ens creiem les bones notícies que, sens dubte, ens donaran. Que, finalment, es tracta de passar unes vacances tranquil·les i, a la tornada, ja ens trobarem el que hi hagi. Seran eurobons garantits per a tots els països membres tot i que Alemanya no n'és gaire partidària? O bé el Banc Central Europeu es dedicarà a imprimir bitllets per comprar deute dels PIGS o països perifèrics, cosa que naturalment desencadenaria la inflació?

En espera dels esdeveniments, els invito, doncs, a comentar algunes qüestions més frívoles. Per exemple, un altre terreny on, evidentment, no floreix pas la virtut és aquest estrany negoci de la fórmula 1 que costa tan car i que no sé si, arribats en aquest punt de la pel·lícula, continua tenint gaire sentit. Ja saben que aquest circ el remenen la Federació Internacional de l'Automòbil, propietat del nazi Max Mosley, fill del fundador del Partit Hitlerià de la Gran Bretanya i, segons ha reconegut ell mateix, practicant de sexe sadomasoquista, i també la fórmula 1, que és la finca particular d'aquest sinistre personatge anomenat Bernie Ecclestone, autor també de la frase cèlebre que “l'únic error de Hitler va ser perdre la guerra”. Doncs bé, aquest Bernie acaba de ser imputat per la justícia alemanya a causa d'un suborn pagat al banquer Gripkowsky de la Bayern LB. L'afer girava al voltant de la venda d'una participació de la FI que va tramitar el fons d'inversió CVC. Al mateix temps, Ferrari i McLaren han demostrat interès per organitzar una competició separada al marge d'aquests dos individus. I encara que no s'ho creguin, en aquest món de boxes i paddocks, que ara es belluga, s'hi han deixat veure un destacat polític espanyol i part de la seva parentela. A veure si per fugir de les flames acabarem a les brases.