Història de l'art

Per què la cul­tura s'ha reve­lat tan poc eficaç durant el segle XX per evi­tar la barbàrie, i la inhu­ma­ni­tat? Però no havíem que­dat que l'art ens havia de redi­mir? El pen­sa­dor George Stei­ner ja es pre­gun­tava, fa 35 anys, per què les tra­di­ci­ons humanísti­ques han resul­tat una bar­rera tan dèbil con­tra la bes­ti­a­li­tat política.

Pot­ser ens pot aju­dar a enten­dre-ho l'artista reu­senc Jordi Abelló. Ell qüesti­ona les bases de la història de l'art, fins a rees­criure'n una de nova, en una ins­tal·lació a Arts Santa Mònica, de Bar­ce­lona, que just s'acaba avui. Però la història con­ti­nua i ve de llarg. Abelló repassa els fona­ments de sang, cor­rupció i barbàrie que han fet pos­si­bles les grans col·lec­ci­ons d'art del món. Des d'espo­lis de Hit­ler fins a saque­jos a l'Iraq, amb pre­ce­dents com ara que Gaudí es bene­fi­ci­ava de l'ajut econòmic dels Güell, que feien for­tuna amb l'escla­visme. Picasso, Miquel Àngel tacats de sang. O el fet que les cases de sub­hasta no pre­gun­tin d'on vénen els diners per com­prar obres d'art. És clar que se m'acut que el pin­tor Lucian Freud, que acaba de morir, i que va revo­lu­ci­o­nar el retrat des de la quo­ti­di­a­ni­tat i els models no pro­fes­si­o­nals, excepció feta del que va pin­tar durant les nits de tot l'any 2001 a Kate Moss, reso­lia els seus con­flic­tes a cops de puny. Una manera de fer que deu entrar en el capítol de la bes­ti­a­li­tat de l'artista. De Freud diuen que feia retrat negre, i Rafel Argu­llol té escrit que un auto­re­trat pot ser l'inici d'una pin­tura negra, i Jordi Abelló també pre­senta Mirall negre. Tanta fos­cor té res­sonàncies tràgiques. I és sobre Nietz­sche i el seu nai­xe­ment de la tragèdia, i la pulsió entre Apol·lo i Dionís, que ha tor­nat Àlex Rigola, al Grec.

Quan el juny del 1871 amb els fets de la Comuna de París, van calar foc al Louvre, i a Nietz­sche li arriba el rumor que s'han per­dut grans obres, es replan­teja el sen­tit de ser artista o filòsof.

Ja és ben cert que aquesta altra pulsió de barbàrie i art el que ha donat és tota una altra for­nada d'artis­tes. Toquen un altre gènere, ho fan en negre, i no podrem pas­se­jar el seu braç incor­rupte.