Història de l'art

Per què la cultura s'ha revelat tan poc eficaç durant el segle XX per evitar la barbàrie, i la inhumanitat? Però no havíem quedat que l'art ens havia de redimir? El pensador George Steiner ja es preguntava, fa 35 anys, per què les tradicions humanístiques han resultat una barrera tan dèbil contra la bestialitat política.

Potser ens pot ajudar a entendre-ho l'artista reusenc Jordi Abelló. Ell qüestiona les bases de la història de l'art, fins a reescriure'n una de nova, en una instal·lació a Arts Santa Mònica, de Barcelona, que just s'acaba avui. Però la història continua i ve de llarg. Abelló repassa els fonaments de sang, corrupció i barbàrie que han fet possibles les grans col·leccions d'art del món. Des d'espolis de Hitler fins a saquejos a l'Iraq, amb precedents com ara que Gaudí es beneficiava de l'ajut econòmic dels Güell, que feien fortuna amb l'esclavisme. Picasso, Miquel Àngel tacats de sang. O el fet que les cases de subhasta no preguntin d'on vénen els diners per comprar obres d'art. És clar que se m'acut que el pintor Lucian Freud, que acaba de morir, i que va revolucionar el retrat des de la quotidianitat i els models no professionals, excepció feta del que va pintar durant les nits de tot l'any 2001 a Kate Moss, resolia els seus conflictes a cops de puny. Una manera de fer que deu entrar en el capítol de la bestialitat de l'artista. De Freud diuen que feia retrat negre, i Rafel Argullol té escrit que un autoretrat pot ser l'inici d'una pintura negra, i Jordi Abelló també presenta Mirall negre. Tanta foscor té ressonàncies tràgiques. I és sobre Nietzsche i el seu naixement de la tragèdia, i la pulsió entre Apol·lo i Dionís, que ha tornat Àlex Rigola, al Grec.

Quan el juny del 1871 amb els fets de la Comuna de París, van calar foc al Louvre, i a Nietzsche li arriba el rumor que s'han perdut grans obres, es replanteja el sentit de ser artista o filòsof.

Ja és ben cert que aquesta altra pulsió de barbàrie i art el que ha donat és tota una altra fornada d'artistes. Toquen un altre gènere, ho fan en negre, i no podrem passejar el seu braç incorrupte.