Ryanair: paga i calla

Si una cosa hau­ria de que­dar clara amb Rya­nair a l'aero­port de Reus, és la invi­a­bi­li­tat d'aquest model de sub­ven­ci­ons direc­tes. Durant anys, les admi­nis­tra­ci­ons han abo­cat mili­ons a les but­xa­ques de Rya­nair amb la pre­tesa fina­li­tat de dina­mit­zar l'acti­vi­tat turística. Tinc els meus dub­tes que això s'hagi acon­se­guit, i menys que s'hagi reforçat una marca i fide­lit­zat un públic. I a més la sub­venció surt de les nos­tres but­xa­ques, dels con­tri­bu­ents. Tenint en compte que el prin­ci­pal bene­fi­ci­ari –o almenys el teòric– és el sec­tor turístic, seria rao­na­ble que la part del lleó hagués anat a càrrec del mateix sec­tor.

El que podia haver estat un al·lici­ent per a l'arren­cada s'ha con­ver­tit en un xan­tatge per­ma­nent. I resulta sig­ni­fi­ca­tiu que la dis­puta és entre la com­pa­nyia i les admi­nis­tra­ci­ons cata­la­nes, sense que, per ara, l'aero­port digui gaire res, quan resulta que una de les claus –no l'única– és en la rigi­desa de les taxes i la manca de com­petència amb altres aero­ports. La sagrada uni­tat aero­portuària d'Espa­nya té aques­tes coses, però seria bo que no oblidéssim això en lloc de rega­te­jar amb una sub­venció de més o de menys. Més ens val­dria dedi­car aquests esforços i recur­sos a poder aba­ra­tir taxes –espe­ci­al­ment en relació amb Bar­ce­lona: la renda de situ­ació s'ha de pagar– i fer que qual­se­vol com­pa­nyia tingués aquests avan­tat­ges. Un pa com unes hòsties.