Menjador

L'Ajuntament de Reus va decidir els últims dies del curs canviar els requisits perquè els escolars accedeixin a una beca de menjador. La principal, que la família ha de portar almenys dos anys empadronada al municipi. Es vol evitar així un mal anomenat efecte crida que fa que les famílies es desplacin allà on hi ha més ajuts socials. A més, els dos membres de la família hauran d'estar treballant.

Aquest canvi de requisits no ha agradat gens a l'oposició socialista, que ha acusat el govern municipal, a les mans de CiU i el PP, de populisme. S'equivoquen. No és populisme. És que els recursos són els que són i, en un moment crític com l'actual, només hi ha dues solucions: o continuem com fins ara –i apugem els impostos– o distribuïm els ajuts d'una manera més justa i més racional.

La crisi obliga a filar prim. Cal suposar que el nombre de demandants superarà l'oferta i que s'hauran de prendre decisions dures, perquè afecten persones que ho passen malament. La pressió recaurà sobre els serveis socials, les associacions de pares i les escoles.

Com que amb l'aritmètica no es poden fer gaires trampes, temo molt que el cas de Reus serà imitat tard o d'hora per altres municipis, sigui quin sigui el color del seu govern. O no. Serà qüestió de prioritats. Si no es retallen les beques de menjador, es retallaran altres serveis socials. Els més perjudicats seran els immigrants. Ja es poden preparar per tornar a sentir alguns discursos que queden molt bé als mítings, però que ara temo que ens sonaran a xinès.