La paraula

Aquí perquè se'n riuen i allà perquè s'ho creuen de debò, la qüestió és que a Santa Coloma de Farners està fent forat l'eslògan “ciutat de la paraula”. Hi ajuda, és clar, el fet que s'estigui reconvertint l'antiga casa Geronès en un equipament cultural de caràcter museístic i que se l'hagi batejat amb el nom de Casa de la Paraula. No és la primera vegada que la capital de la Selva queda vinculada a aquesta unitat mínima de pensament. Fa un segle, el colomenc Ricard Aragó fundava a Barcelona la Lliga del Bon Mot per combatre el llenguatge groller i encetava una campanya arreu del país, amb l'ajut inestimable, entre altres, del poeta Maragall. Una iniciativa com aquesta ha fet riure sovint el personal més progressista del país, però què volen que els digui, en els temps tan xarons i belenestebaners que corren, potser ens haurem de tornar a prendre seriosament el ciutadà Escop, ni que sigui perquè retorni una mica de bellesa al discurs del carrer. Hem arribat a un embafament tan gran de grolleries i vulgarismes sense cap grapa ni genuïnitat que potser sí que ens caldrà revisar el nostre llenguatge. Amb una paraula solta i sense verb ja pots construir una proposició (“plou!”) o un ideari força complet (“justícia!”). Ja no diguem amb quatre o cinc juxtaposades, que et permeten, a més, fer volar coloms durant anys i panys (“Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia!”). Ara bé, si del que es tracta és de construir pensaments que siguin també arguments, no et caldran tan sols unitats de llenguatge: necessitaràs també interlocutors perquè aquest circuli. La sinceritat d'uns i altres en les seves raons faran la resta: pobles més democràtics o més exposats a la demagògia. És possible que un equipament cultural de tendència expositiva pugui ajudar a practicar l'art de la paraula i de la discussió? Vet aquí el repte: fer de la necessitat virtut i donar consistència a un eslògan. Amb fons dispersos (cineasta Jordà, poeta Vinyoli, pintor Beulas...) però sense un projecte ben travat, la futura Casa de la Paraula de Santa Coloma corre el risc de caure en la vacuïtat i la desvertebració. Una altra cosa seria si els responsables encertessin a donar-li també aquest caràcter d'homenatge i praxis del discurs, l'eloqüència i l'argumentació sobre les bases sempre segures de la bellesa i la democràcia.