Moisès no duia xancletes

S'imaginen una legió romana avançant amb xancletes? O un guerrer de la mitologia grega? No. Ni tan sols aconseguiríem identificar-les amb l'Aquil·les de la Ilíada que va protagonitzar Brad Pitt. Amb prou feines podrien visualitzar-los amb unes sandàlies, infinitament més còmodes que les botes que utilitzen els militars professionals actuals. Les xancletes s'han imposat al davant d'altres tipus de calçat no sé si més confortable, però sens dubte més elegant.

Durant la infantesa vaig quedar tip de les odioses xancletes, però, per sort, durant més de vint anys pràcticament van desaparèixer, a excepció de les de les platges. Ara les pots veure fins i tot en els festivals musicals dels moderns més moderns, a la feina o sentir el seu llardós repicament mentre camino per qualsevol carrer del Raval. És indiferent la classe social, la raça o la religió. Una dona pot anar amb el xador o burca, però això no elimina la possibilitat de les xancletes.

Deu ser mania persecutòria o fòbia? Em van seguint? Assegut al metro intento preguntar-me per què em repugna aquest tipus de sabata. És comprensible davant els peus amb dits peluts d'un noi o les ungles brutes d'un altre, però tampoc m'agraden instal·lades als peus arreglats i les ungles pintades de la noia rossa aparentment del nord d'Europa o de la italiana que despistadament es mira l'estació de Liceu. Com pot no agradar-me aquesta italiana pel fet de dur xancletes? Per què em va caure als peus –i no és un joc de paraules– aquell amic que va ser primer en la seva promoció d'enginyers i que més tard es convertiria en executiu d'una multinacional solvent? Va ser el dia que vam anar junts a veure Nick Lowe i es va presentar amb les odioses xancletes. M'hauria emocionat que hi anés amb unes bones sabates italianes o angleses, amb unes sandàlies de disseny o fins i tot amb unes New Balance 574. No, es va presentar amb unes xancletes de les que duen la bandera del Brasil. Com pot deixar un país com Brasil el seu símbol nacional de logotip per a unes xancletes?

No em puc imaginar Moisès creuant el mar Roig i travessant el desert amb xancletes. I encara menys pujant la muntanya a buscar els deu manaments.
Vostès sí?