Articles

Sortir d'un error

Amb Fabra, cal rectificar la deriva dels governs anteriors i obrir una reflexió que integre el plànol cultural amb els interessos econòmics

La Comu­ni­tat Valen­ci­ana és un lloc de tanta cre­a­ti­vi­tat com indi­vi­du­a­lisme. Els qui hi vam nàixer gau­dim de la pri­mera i patim el segon. Fora d'aqueix marc geogràfic cul­tu­ral, accep­tem la nos­tra con­dició solidària de par­ti­ci­pació comu­nitària fins a assu­mir sense con­di­ci­ons el nou àmbit social, àdhuc amb les seves pecu­li­a­ri­tats iden­titàries i les seves rei­vin­di­ca­ci­ons. Pels vol­tants de 1990, Jordi Pujol em con­fes­sava la seva admi­ració i la seua res­pec­tu­osa por “de l'enorme crei­xe­ment econòmic del País Valencià”. Rai­mon, Joan Fus­ter, Sanc­his Guar­ner, F. Mateu i Llo­pis, el car­de­nal Car­les, Ovidi Mont­llor, han cor­ro­bo­rat en llurs vides i obres aquesta magnífica adap­ta­bi­li­tat al mode de ser, de pen­sar i de crear en els àmbits de la cata­la­ni­tat; és a dir, extra àrea. Per què aquest feno­men, no sem­pre entès a les ter­res valen­ci­a­nes, i tan ren­di­ble per a la comu­ni­tat d'aco­llida?

Naix­cut al bell mig del mun­ta­nyam del nord valencià, lloc de cul­tura i de sen­si­bi­li­tat tor­to­si­nes, on es parla llei­datà, més que no pas el català de fonètica valen­ci­ana, a causa dels nos­tres repo­bla­dors del XIII, m'esglaia aqueixa anòmala dico­to­mia del valencià vers allò català i la seva reacció davant els punts de vista del nord. A Nosal­tres els valen­ci­ans, Fus­ter apun­tava aqueixa rea­li­tat que, en deter­mi­nats àmbits intel·lec­tu­als i uni­ver­si­ta­ris, es retorça fins a límits quasi traumàtics, inex­tri­ca­bles. Així, Vicent Sanc­his, Vicent Par­tal o Isa­bel-Clara Simó, poso per cas, són peri­o­dis­tes o escrip­tors dépaysés, en certa manera obli­gats a rea­lit­zar-se o tri­om­far en altres lati­tuds. Una mena d'amor amarg, no cor­res­post per la terra i el bres­sol. Al fons de la qüestió rau una sen­sació d'exili de l'àmbit cul­tu­ral propi, un frus­trant com­plex d'incom­prensió gens infreqüent en la història del poble valencià.

Azorín ja es refe­ria a aqueixa sin­gu­la­ri­tat indi­vi­du­a­lista, que sol cor­res­pon­dre's a la dico­to­mia de la cul­tura local en valencià o en cas­tellà; aquest últim, emprat de pre­ferència pels ala­can­tins, com ara Azorín, Miró, M. Hernández. La sin­gu­la­ri­tat de les tres províncies portà Teo­dor Llo­rente a fun­dar el diari valencià de referència durant dècades, Las Pro­vin­cias; mani­fes­tació palesa de la difi­cul­tat inte­gra­dora de les tres sen­si­bi­li­tats de l'ara deno­mi­nada Comu­ni­tat Valen­ci­ana, en el man­te­ni­ment dels símbols de la qual, a l'Esta­tut, l'esquerra valen­ci­ana va clau­di­car de manera abso­luta: Comu­ni­tat Valen­ci­ana en lloc de País Valencià; qua­dri­bar­rada amb franja blava en subs­ti­tució de la qua­dri­bar­rada amb l'escut del Con­sell; llen­gua valen­ci­ana enfront llen­gua cata­lana i l'Himne de l'Expo­sició en lloc de la Mui­xe­ranga.

La meva reflexió ve a tomb de les polítiques cul­tu­rals que durant molt de temps sado­lla­ren de polèmica els intel·lec­tu­als valen­ci­ans. Si, d'una manera ben para­do­xal, el car­ta­ge­ner Zaplana va apli­car una sen­si­bi­li­tat més pragmàtica, amb apro­xi­ma­ci­ons a Pujol i a Cata­lu­nya, cal cons­ta­tar que Camps es dis­tancià d'aquesta tendència cons­truc­ti­vista fins que la mar­gi­nació des de Madrid dels interes­sos medi­ter­ra­nis en infra­es­truc­tu­res ha conduït a una nova entesa de cata­lans i valen­ci­ans en la rei­vin­di­cació del cor­re­dor medi­ter­rani. Ara, amb el cas­te­llo­nenc Albert Fabra, cal rec­ti­fi­car aqueixa deriva dels governs ante­ri­ors. Fabra ha mos­trat el seu interès per­so­nal per evi­tar la clau­sura de les emis­si­ons de TV3 a València, rup­tura incom­presa i inac­cep­tada a les comar­ques cas­te­llo­nen­ques. És l'hora d'obrir una reflexió que inte­gre el plànol cul­tu­ral amb els interes­sos econòmics i de futur. Si no es fa, es con­su­marà la per­tinàcia en els errors del pas­sat i en la divisió dels valen­ci­ans, cosa que posa­ria greus incon­ve­ni­ents al progrés de la comu­ni­tat i l'har­mo­nit­zació iden­titària dels valen­ci­ans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.