Conte d'agost

A l'estiu, faci fred, faci calor, et sents envaït d'una rara mandra i penses que si bé som fets per treballar, més som fets per reposar, badant amb la pollancreda. Hi ha gent, com un aital Milions, trasbalsada per la feina, la pela i la crisi, que han perdut l'hàbit divinal de la mandra creadora, només poden patir l'abaltiment que ens fa semblants als gripaus. M'explico. Newton va trobar la llei de la gravitació fent la migdiada sota una pomera. I potser no tindríem la teoria de la relativitat sense les hores d'Einstein tocant el violí.

Badant als aires de Gósol, lluny de sàvies se m'ha acudit aquesta paràbola ben bé d'agost. Una de tantes vegades, hi havia un pare amb tres fills i la mare morta. Us el podria dibuixar. Anava gras, molt gras de quartos. Li deien el Milions, i en tenia, de milions. I ves que va començar a aflacar, tant, que, posat a fer-les va donar a cada fill una pila així de grossa de calés, dient-los que eren a prova d'un any. Al cap d'un any va passar comptes. El noi gran havia sortit ben escobertat, duia un títol dels grossos de Harvard, em sembla. Les ha acabades en una casa de diners que no saps si són bancs o caixes sense estalvis. Havia posat els quartos paterns a ben fiar, a la segura. Son pare va pensar que poca cosa en podria fer, d'un estaquirot com aquell.

El fill segon ni tenia el batxillerat o allò que en diguin ara a l'institut, quan son pare li volia passar comptes li va dir que tururut, que si els hi havia donat no tenia papers de notari. I ja teniu el Milions estafat pel fill com ell estafava tot bitxo. El va fer hereu de tot, havia sortit de la mena.

Una mossa feia la tercera. Era una criatura callada i quieta. Avergonyia la família, es confessava catòlica, fins al fanatisme, diu que l'havien vista a missa i no pas un sol cop. Quan son pare li volia passar comptes es va trobar que la noia ni se'n recordava, va respondre que potser els havia perduts. Tant se val, el vell la va desheretar. A la noia no li calia res.

Era l'hereva de Déu.