Ser catòlic avui dia

En alguns ambients, les persones que van a missa són vistes amb estranyesa, i fins i tot poden ser objecte de comentaris irònics. La causa és que només el 32% dels compresos entre els 18 i 50 anys van a l'església, percentatge que es redueix al 24% quan no arriben als 25 anys. El laïcisme s'ha instaurat a Europa, fins al punt que a la nostra societat només un 23% dels menors de 35 anys està segur que Déu existeix.

Les esglésies catòliques no s'omplen a les festes de precepte, i alhora, llocs de culte d'altres religions proliferen al seu entorn. A Barcelona, tan sols la meitat dels oratoris són catòlics. Des de protestants a islamistes, jueus, budistes i altres, un mosaic de creences s'ha instal·lat al si de la cultura cristiana. El més xocant, i decebedor per als catòlics, és que la resta de religions solen ser acceptades pels ateus i agnòstics amb més benvolença i simpatia. Potser el culte islàmic provoca algun recel, degut als radicals, però en general qualsevol pràctica religiosa forastera, i quant més exòtica millor, obté bona acollida.

Actitud vers els catòlics per a la qual no és fàcil trobar fonament. Si bé durant els anys del nacionalcatolicisme franquista la mà fèrria de l'Església va segar llibertats, també és cert que a l'àrea cristiana és on s'han desenvolupat les cultures socialment més avançades. Els admiradors del budisme haurien de recordar el feudalisme del Tibet al segle XX i els peus lligats de les xineses. Les castes en el si de l'hinduisme, i les vídues llançades a la pira. Xacres esborrades sobre el paper, però encara en vigor en el primer cas i substituït per l'ostracisme en el segon. I observem països com el Pakistan, on el fanatisme no sols pot conduir al terror sinó a fets quotidians com el recent d'un home que ha matat les seves sis filles per haver “perdut l'honra”.

Tornant a casa nostra, caldria que els catòlics no fossin mirats de reüll pels que es tenen per progressistes. Si es vol respectar les religions, això val per a totes.