Articles

Duran, ministre

Segons la pàgina web del PSC, José Mon­ti­lla ha dit que “Rubal­caba és un excel·lent can­di­dat, el can­di­dat de tots els soci­a­lis­tes, també dels cata­lans”, per després asse­gu­rar sobre Josep Antoni Duran i Lleida que “no és un can­di­dat, sinó que només aspira a ser minis­tre” i afir­mar que “CiU no té can­di­dat, no sap a qui donarà suport, a qui el pugui fer minis­tre”.

Ima­gino que a Mon­ti­lla, un home de par­tit i que ha exer­cit moltíssims càrrecs al llarg de la seva tra­jectòria política, tant de desig­nació com d'elecció, tant orgànics (en el PSC) com ins­ti­tu­ci­o­nals (en l'àmbit local, naci­o­nal i esta­tal), no se li poden donar lliçons sobre què s'ha de dir en una (pre)cam­pa­nya elec­to­ral. Però un cop reco­ne­guda i demos­trada la seva com­petència, pot­ser també se li podria exi­gir que actu­a­litzés una mica el seu dis­curs i no tractés la soci­e­tat cata­lana del segle XXI amb la mateixa demagògia que els soci­a­lis­tes cata­lans han estat trac­tant l'elec­to­rat des dels anys vui­tanta del segle pas­sat.

Dir que “Rubal­caba és un excel·lent can­di­dat” s'entén des del punt de vista obvi de la dis­ci­plina de par­tit: mai cap vene­dor de cor­ba­tes ha dit que les seves no són les millors. Però dir que Rubal­caba és “el can­di­dat de tots els soci­a­lis­tes, també dels cata­lans” és, com a mínim, poc fede­ra­lista, poc euro­pe­ista i poc glo­ba­lit­za­dor. Quan Mon­ti­lla diu que Rubal­caba és el can­di­dat “de tots els soci­a­lis­tes, també dels cata­lans” està con­tri­buint al rear­ma­ment ideològic, pràctic i teòric, del xovi­nisme espa­nyol. El fet que, tants anys i tants gri­paus després, el can­di­dat del PSC sigui el del PSOE, no sé què en té de mèrit per al PSC. I el fet que per Mon­ti­lla “tots” sigui sinònim de “sola­ment els espa­nyols” ho diu tot sobre el seu uni­vers de referència (mal­grat els anys d'haver repre­sen­tat Cata­lu­nya des de la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat).

Quant a la frase “CiU no té can­di­dat” (quan el PSC és qui en veri­tat no en té i situa una pseu­do­can­di­data com a cap de llista que s'apunta a l'equip del can­di­dat del PSOE), o a la frase “només aspira [Duran i Lleida] a ser minis­tre” (quan és Carme Chacón, la pseu­do­can­di­data del PSC, la minis­tra i aspi­rant a minis­tra; o el mateix Mon­ti­lla, exmi­nis­tre), es comen­ten per si soles.

És malal­tissa la fixació del PSC amb Duran i Lleida. Pri­mer, perquè no s'entén que allò que es pre­senta com un mèrit quan recau en un soci­a­lista –l'accés a un minis­teri–, es pre­senti com un demèrit si algun dia ha de cor­res­pon­dre a un naci­o­na­lista de CiU. I segon, perquè la missió històrica del PSC és per­se­guir CiU i res­pec­tar el PP. Segur que Mon­ti­lla pre­fe­reix, a La Mon­cloa, Rajoy abans que Duran i Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.