Recepteu barat que la palla va cara

Els metges de la seguretat social rebran ben aviat instruccions ineludibles de receptar el fàrmac més barat quan hagin de prescriure tractament als pacients. El govern espanyol, en el marc de les mesures per rebaixar tant com sigui possible la despesa de la seguretat social, ha anunciat que farà tot el que pugui per obligar-los-hi. Fixin-se que s'ha parlat del fàrmac més barat i no del més eficaç, que és el que als usuaris ens agradaria haver sentit. No tinguin cap dubte, però, que no ens faltaran explicacions per dir-nos que l'eficàcia dels genèrics està garantida perquè cap medicament no surt al mercat com a tal si no passa els tests científics i de validació dels experts de l'administració. El ciutadà corrent, però, sap que un refresc de marca acreditada i un refresc de marca blanca no tenen el mateix sabor ni la mateixa qualitat i no pot evitar de preguntar-se si no passa el mateix amb els medicaments. Al cap i a la fi, com és possible que un medicament car i el seu equivalent barat facin el mateix efecte? L'usuari del genèric obté menys eficàcia o l'usuari del medicament de marca paga més pel mateix resultat? En qualsevol dels dos casos sembla que es donaria una situació revestida d'immoralitat i la causa és que la política de l'administració en matèria de regulació dels medicaments ha pres camins contradictoris: d'una banda els ha concedit que siguin comercialitzats com a mercaderies corrents, oblidant que es tracta de substàncies destinades a millorar la salut, i de l'altra ha volgut exercir les prerrogatives de client principal per exigir una certa socialització a través dels genèrics. Es tracta, com veuen, d'una qüestió que requereix molta més reflexió de la que se n'ha fet i, sobretot, d'una actitud decidida i dialogant del govern per exercir el paper d'agent regulador i d'intermediari que li correspon en comptes d'amagar-se darrere les cortines de color covard com ha estat fent fins ara en aquesta i en altres matèries. A quatre dies d'exhaurir el seu mandat i amb els mals temps que corren, sembla que no és pas aquest el moment més oportú d'abocar propostes provocadores al sector farmacèutic ni d'etzibar als usuaris de la sanitat pública que només tenen dret a tenir els medicaments més barats.