Legalitzem fiscalment la prostitució
No es creguin pas que les retallades de serveis públics que patim siguin l'única possibilitat per sortir d'una situació econòmica propera a la fallida. Per bé que l'economia del país sigui pèssima, és fàcil adonar-se que per fer-hi front no només hi ha d'haver estalvi –les retallades– sinó també ingressos, que no poden venir per altra via que la dels impostos i les taxes. No obstant això, hi ha ingressos als quals es renuncia incomprensiblement com els derivats de la prostitució, que és un negoci clar i evident a la vista de tothom. Un negoci que, tot i provocar un bon seguit de costos –seguretat ciutadana i sanitat pública, per exemple–, no genera cap ingrés a les arques públiques per la senzilla raó que no està legalitzat. Quan es parla de legalitzar la prostitució apareixen dels racons més ombrívols de l'ànima de la nostra societat benpensant els prejudicis morals més arrelats disfressats d'argumentacions humanístiques. Un dels motius de rebuig per regular l'ofici més vell del món és que la prostitució genera un diner que finança negocis encara més tèrbols, com el tràfic d'armes o d'estupefaents, com si determinades actuacions immobiliàries no haguessin servit per al mateix sense que ningú no hagi mogut ni un dit. S'addueix també en contra d'aquesta possibilitat el tràfic de persones que s'hi associa i l'explotació humana que comporta, com si aprofitar-se de la situació precària de molts immigrats per pagar-los sous miserables no fos exactament el mateix i com si l'efecte d'aquesta pràctica sobre el mercat de treball del país no fos encara pitjor. S'ignora deliberadament que és la situació d'alegalitat la que provoca els efectes negatius que es denuncien i no pas la pràctica de l'ofici. Però també s'ignora que la prostitució genera a l'Estat espanyol un volum d'ingressos estimat –pel cap baix– de 18.000 milions d'euros anuals, i que països com Holanda i Alemanya, on la prostitució està legalitzada i controlada, apliquen impostos directes sobre aquests ingressos que en representen el 33 per cent en el primer i 20 euros per dia i llicència en el segon. És clar que gestionar això vol dir esforç i renunciar a alguns principis morals, però és exactament el mateix que se'ns demana a nosaltres cada dia amb les retallades, no?
