Ells

Com sol passar a les pel·lícules de psicòpates, el capitalisme té l'enemic a dintre casa. Potser aquests enemics tan misteriosos, gairebé anònims, no són psicòpates, però sí molt perillosos. Els manaires europeus els han subestimat fins que han vist projectada la seva ombra amenaçadora a la porta de casa. Els mateixos manaires que els van permetre esventrar sense destorbs Grècia són els que ara arrufen les celles perquè els veuen cada vegada més a prop, la fossa cavada, el nom d'Europa escrit a la làpida. En diuen agències de qualificació de risc creditici, teòricament són independents dels governs i del sistema financer i es dediquen a apujar o a abaixar la nota de la solvència d'empreses i països. No és obligat sol·licitar-ne els serveis, però qualsevol estat que vulgui demanar crèdits als grans inversors necessita la seva qualificació si no vol que els grans inversors es converteixin en els fonedissos inversors. La mesura del poder que tenen, ens la donen les sotragades borsàries que els seus informes provoquen, sovint basats no pas en constatacions sinó en simples previsions sobre la futura evolució de la situació econòmica que se suposa que analitzen. Captiva del monstre que ha engreixat, Europa no sap ara com escapar-se de les seves queixalades, però de mica en mica comença a tornar els cops: la fiscalia de Trani, a Itàlia, ha obert una investigació a Eileen Zhang, Frank Gill i Moritz Kraemer, analistes de Standard & Poor's, a qui acusa d'haver abusat d'informació privilegiada i haver manipulat el mercat. Aquest és l'enemic de la guerra moderna, que envesteix sense exèrcits, que fa trontollar països i castiga sense pietat la població civil, i que, com tots els vencedors de totes les guerres de totes les èpoques de qualsevol racó del planeta, té un objectiu clar: els béns dels altres.