No t'ho sabria dir amb paraules

Tenir la capa­ci­tat de par­lar no té gaire res a veure amb dir el que es pensa. A Cata­lu­nya, molts cata­lans ama­guen que voten el PP; a Espa­nya, molts espa­nyols diuen que esti­men Cata­lu­nya; a tots els llocs que conec, quan pre­gun­tes a la gent com va, la gent acos­tuma a dir que va fent. Com en Met de Ribes, que no sabia nedar, que va caure al riu i que deia que anava fent men­tre s'ofe­gava. Amb el sexe, la cosa és més com­pli­cada. Por­tes enfora, tot­hom calla, esquiva el tema, i quan no el pot esqui­var diu que està satis­fet. Por­tes endins, tot­hom apaga el llum i prova d'aga­far el son, men­tre també calla, con­ti­nua esqui­vant el tema i con­ti­nua fent creure que està satis­fet. Però, quan se'n parla entre ami­gues o amics, la cosa can­via. Lla­vors, alguns cops fins i tot n'hi ha que es quei­xen. Però, com que avui hi ha pos­si­bles rivals en comp­tes d'ami­gues o amics, i com que avui tots sabem que l'amis­tat no acos­tuma a excloure la vani­tat o l'enveja, gene­ral­ment ningú no té gai­res pos­si­bi­li­tats de quei­xar-se. De tant en tant, però, en un sopar de final de curs o de com­panys i com­pa­nyes de feina, algú que vol sem­blar atre­vit treu el tema. Lla­vors, tots diem que estem a favor de les rela­ci­ons sexu­als lliu­res, de les aven­tu­res impre­vis­tes i de dei­xar pas a la seducció i al desig. El resul­tat? Si el sopar és de final de curs, nois i noies es dis­tre­uen aviat, a vega­des amb la Black Berry. Si el sopar és de feina, els homes aca­ben par­lant de fut­bol i les dones, del que molts homes diuen que són les seves coses, perquè, mol­tes vega­des també, no sabrien dir de què par­len. I l'espa­vi­lat que ha tret el tema té una mica més de bon con­cepte d'ell mateix. Li deu pas­sar com a molts d'aquells cata­lans que ama­guen que voten el PP o com a molts d'aquells espa­nyols que ens esti­men tant com el vedell a la vaca.