Opinió

Canelons prop de Santa Maria

Al Trastevere vaig tenir una bona xerrada amb un italià que m'expressava el baix nivell d'autoestima a què havien arribat els seus compatriotes

M'ho havia reco­ma­nat una amiga i era qüestió de fer-hi els honors. Els millors cane­lons que ella havia men­jat eren en un res­tau­rant romà, a la plaça de davant l'església de Santa Maria. Posats a Roma, calia pro­var els excel·lents cane­lons. Quin error!, davant Santa Maria; quan qui coneix Roma sap que a la ciu­tat hi ha, pel cap baix, una cin­quan­tena d'esglésies sota aquesta advo­cació, edi­fi­cis que quasi tots ells tenen una plaça al davant. Santa Maria... Mag­gi­ore, sopra Minerva, in Tras­te­vere, degli Angeli, del Popolo, Cos­me­din, della Vit­to­ria... una densa llista, amb plaça inclosa on, per més senyes, en totes hi ha un res­tau­rant o una trat­to­ria. El pele­gri­natge a la recerca dels cane­lons seria de llarg recor­re­gut.

Tenia per davant cinc dies de cane­lons, si calia en sessió de mig­dia i ves­pre: el repte era sug­ges­tiu. I per començar bé ho havia de fer per Santa Maria Mag­gi­ore, que no en va és una de les basíliques majors i, com no, tenia una plaça i el cor­res­po­nent res­tau­rant. Doncs, no; els cane­lons d'aquell indret eren pres­cin­di­bles. Cal­drien més pro­va­tu­res, però ales­ho­res vaig caure en un afe­gitó de la reco­ma­nació; el caneló era gran, molt gran, de tal manera que la ració la for­mava només una uni­tat. Podia eli­mi­nar els llocs on dona­ven la clàssica ració de tres cane­lons. “Quants cane­lons donen, vostès, per ració? Tres? Doncs, no em cal”, “Si vull mitja ració? No, no, és que no és exac­ta­ment això”. A la recerca del saborós caneló em vingué a la memòria que la meva amiga m'havia dit que el res­tau­rant es tro­bava a l'esquerra de la porta de l'església, tot sor­tint. Fou una tro­ba­lla des­co­brir l'esta­bli­ment a l'esquerra de la sor­tida de Santa Maria in Tras­te­vere i la boca se'm féu aigua, quan la sort jugà la dar­rera gira­gonsa: a la carta d'aquell res­tau­rant no hi havia cane­lons. Encara, a la mateixa plaça, el res­tau­rant Saba­tini em donà la satis­facció de fer el millor àpat dels cinc dies de passió romana.


Al Tras­te­vere vaig tenir una bona xer­rada amb un italià que m'expres­sava el baix nivell d'auto­es­tima a què havien arri­bat els seus com­pa­tri­o­tes, gràcies al mal govern de Sil­vio Ber­lus­coni. Segons ell, Il Cava­li­ere havia por­tat el país al límit del des­propòsit i la soci­e­tat ita­li­ana es sen­tia enga­nyada i desac­ti­vada; encara, pel meu con­ter­tulià, el més posi­tiu era que el cicle entrava a la recta final i el canvi de govern estava can­tat. D'altra banda, altres con­ver­ses em par­la­ven d'una Roma bruta i dei­xada de la mà de Déu, on calia posar fi al govern local del neo­fei­xista Gianni Ale­manno. Els romans es miren amb enveja els can­vis d'alcal­des que a finals de juny han por­tat als governs muni­ci­pals el milanès Giu­li­ano Pisa­pia, el napo­lità Luigi de Magis­tris o el sard Mas­simo Fan­tola, i espe­ren que l'onada aviat arribi a Roma. Per als romans, pot­ser per tots els ita­li­ans, el Poble de la Lli­ber­tat, fet a la mida de Ber­lus­coni i lliu­rat als caprit­xos del fun­da­dor, ha cobert amb escreix el cicle, que ara tanca evi­den­ci­ant el baix nivell intel·lec­tual i ètic dels seus diri­gents. En la tra­vessa del desert, el cen­tre­es­querra clàssic pot­ser no haurà après gaire res, però ha tin­gut la vir­tut de tro­bar un estol de nous líders, pro­ce­dents de par­tits mino­ri­ta­ris adhe­rits a la coa­lició, que poden donar un tomb a l'estat d'ànim de la ciu­ta­da­nia. El futur és expec­tant.


De tor­nada al meu poble, una jove ita­li­ana m'ha par­lat d'un res­tau­rant a l'illa Tibe­rina, on es menja com els àngels. Quan torni a Roma hi aniré; per sort l'illa és petita i només hi ha un res­tau­rant. Ales­ho­res, crec que Ber­lus­coni i Ale­manno ja esta­ran jubi­lats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.