Coratge

Titu­lar de por­tada d'ahir a La Van­guar­dia: “El Papa demana coratge per fer front a la crisi econòmica.” Era la seva con­signa als milers de joves catòlics que s'havien aple­gat en un aeròdrom de Madrid per escol­tar-lo i resar amb ell. És clar que també podria anar diri­gida als no cre­ients, o als que prac­ti­quen altres moda­li­tats del cris­ti­a­nisme o pro­fes­sen una religió dife­rent. La crisi econòmica no té gaire, o res, a veure amb la fe reli­gi­osa, i el coratge al qual apel·lava Benet XVI pot pre­sen­tar, també, diver­sos ves­sants i inter­pre­ta­ci­ons. Coratge per sobre­viure, és a dir, per mal­viure quan has per­dut la feina i no pots man­te­nir la família; coratge per mirar de fer rut­llar el negoci quan els bancs han tan­cat l'aixeta dels crèdits i et sents esca­nyat; coratge per deci­dir-te a aga­far les male­tes i arri­bar-te a Ale­ma­nya amb el títol uni­ver­si­tari a la mà. I coratge, molt de coratge, a l'hora de tren­car-te les banyes per inten­tar enten­dre les cau­ses de la crisi i el perquè de les seves omi­no­ses con­seqüències. Als que som llecs en temes econòmics i finan­cers no ens entra al cap que fes fallida als EUA un banc que les agències de qua­li­fi­cació con­si­de­ra­ven exem­plar, i que ara el destí de la huma­ni­tat esti­gui a les mans d'aques­tes matei­xes agències, els diagnòstics de les quals sem­blen, millor dit, són, dogma de fe per als mer­cats. Així, men­tre el sant pare dema­nava coratge, les bor­ses dels dos hemis­fe­ris aug­men­ta­ven la seva quota de números ver­mells i algu­nes veus, veus d'aque­lles que la con­venció infor­ma­tiva ano­mena “auto­rit­za­des”, han dei­xat entre­veure una segona dava­llada de les ja mal­me­ses estruc­tu­res de la soci­e­tat del benes­tar. Coratge! En cal­dran tones, sobre­tot a casa del més feble, perquè tot­hom sap que com menys recur­sos tens, més sacri­fi­cis se t'exi­gei­xen. Coratge, sí, per man­te­nir-te serè veient com t'obli­guen a pagar, de la teva but­xaca, els danys cau­sats per la cobdícia de ban­quers que viuen com uns reis i als quals els estats donen diners de l'erari públic perquè es refa­cin i no hagin de tan­car la bar­raca. Men­tres­tant, es con­ge­len sous i pen­si­ons, se supri­mei­xen ajuts econòmics a qui més els neces­sita, s'apu­gen els impos­tos i s'eli­mi­nen llocs de tre­ball. Coratge, sí, i que no en falti!