Temps de rebaixes

Diuen que qualsevol frase breu sobre economia és intrínsecament falsa, i potser no és cap exageració. Les portades de diari que ens han terroritzat aquest mes d'agost i des de fa tres anys són difícils de pair: primer perquè fan por i, segon, perquè no s'entenen. Quins són els mecanismes subterranis que mouen els mercats financers? Qui o què dirigeix aquests misteriosos atacs al deute sobirà que fan que ens hipotequem encara més d'un dia per l'altre? Com és que hem d'estalviar i alhora consumir perquè no s'aturi encara més la màquina?

L'economia sembla més pròxima a la metafísica que a les ciències empíriques. Quantes expressions noves hem hagut d'aprendre, ara que ja ens pensàvem que en sabíem, que ja n'havíem après amb les vaques grasses, ara que en cada ciutadà s'hi amagava un petit economista que sabia perfectament quina inversió era l'oportuna! “El totxo no baixa mai”, deia tothom. Ara, tothom diu: “Ja es veia a venir, això”.

La complexitat de la cosa és tanta que el govern, que primer va negar la crisi i va regalar 400 euros a tothom sense excepció, ara ha decidit rebaixar l'IVA per la compra d'un habitatge, també sense excepció, tretze mesos després d'apujar-lo. La pregunta és si a la persona que pot assumir o que està disposada a assumir una compra de 200.000 euros la frena realment una diferència de 8.000. El problema de l'habitatge (a banda de la sobrevaloració) és el finançament (els bancs prioritzen el finançament a la sortida dels seus estocs) i la venda de l'habitatge del comprador, en cas que en tingui. Qui accepta un altre habitatge com a part del pagament? Qui s'arrisca a comprar abans de vendre'l pel seu compte o al revés?

El cas és que el govern força una baixada del preu de l'habitatge i n'atenua la sobrevaloració sense que repercuteixi en el venedor (que en la meitat dels casos és un banc) a costa, previsiblement, de perdre ingressos en un moment de retallades i sense tenir en compte ni la situació econòmica del comprador ni les característiques de l'habitatge que es compri. És l'estil erràtic d'aquest govern en tota la gestió de la crisi a còpia d'emplastres i jocs de mans, però deuen ser rendibles perquè els aspirants ja han volgut contrarestar els rèdits que la mesura pugui donar anunciant-ne la prolongació durant tot el 2012.