‘Irene'

Qui tria els noms dels hura­cans? Això és el pri­mer que se m'acut quan m'adono que el teu nom en grec vol dir “pau”. O bé els del ser­vei mete­o­rològic de torn tenen un fi sen­tit de la iro­nia, o bé dis­po­sen d'una llista molt curta de noms clàssics. En qual­se­vol cas, des que vas aparèixer a les notícies no has parat de des­men­tir el teu nom i fer la guerra; pri­mer amb el que et per­toca, que és bufar i escom­brar i esven­trar, i tot seguit pro­vo­cant l'alarma entre els abne­gats pobla­dors de la costa est dels EUA.

No eres tan guer­rera com se't pin­tava, pel que hem aca­bat veient. Les des­tros­ses han estat modes­tes i no s'ha produït l'apo­ca­lipsi que alguns mit­jans anun­ci­a­ven. El pànic que ens arri­bava per la xarxa era deli­rant; gent que omplia la banyera d'aigua, famílies sen­ce­res que s'ins­tal·laven als soter­ra­nis, pres­tat­ge­ries bui­des als super­mer­cats, ben­zi­ne­res sense existències... Els car­rers eren desèrtics i només els ser­veis de segu­re­tat, acom­pa­nyats de fotògrafs intrèpids, s'atre­vien a sor­tir.

Les auto­ri­tats asse­gu­ren que si tot ple­gat ha ser­vit per evi­tar encara que sigui un sol mort, l'alarma haurà estat jus­ti­fi­cada. Pot­ser sí. L'argu­ment és tan ina­pel·lable que qual­se­vol s'hi enfronta, cor­rent el risc de sem­blar un insen­si­ble i un col·labo­ra­dor amb banda armada. Però em queda el dubte, Irene rabiüda i volàtil, si no ens podríem estal­viar de tant en tant aques­tes dèries obses­si­ves. Si més no, a l'altra banda de l'Atlàntic, on, pel poc que sé, no hi havia cap can­di­dat a víctima de la teva fúria.