La vigència d'Heribert Barrera

Tres dècades després del pacte de la tran­sició, els dos grans par­tits espa­nyols es posen d'acord per acom­plir una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal exprés seguint el dic­tat d'Ale­ma­nya per limi­tar el dèficit públic. Allò que durant dècades sem­blava impos­si­ble, tocar una sola coma de la Cons­ti­tució espa­nyola, s'aca­barà fent perquè Zapa­tero i Rajoy volen cal­mar Merkel al marge dels ciu­ta­dans. No entraré a valo­rar si la mesura serà o no efec­tiva, ni tan sols si és un suïcidi per a l'esquerra (han matat Key­nes, diuen) o si la limi­tació del sos­tre de des­pesa té a veure amb l'esquerra-dreta o amb un nou atac a l'auto­go­vern català.

La qüestió és que la Cons­ti­tució es reforma sense anar a les urnes i que la decisió es pren a Madrid entre el pre­si­dent actual i el més que pro­ba­ble futur pre­si­dent. La ciu­ta­da­nia no serà con­sul­tada, i el paper dels par­tits cata­lans està sent ben galdós. CiU, incòmoda, fa un gest poc habi­tual en Duran. No votar. ERC i ICV han votat no, i Tardà pro­posa aban­do­nar l'hemi­ci­cle quan s'aprovi. I els soci­a­lis­tes cata­lans han votat dis­ci­pli­na­da­ment sí amb el mateix males­tar que altres dipu­tats del PSOE, gens dis­si­mu­lat. El cata­la­nisme ho té magre i ja veu­rem com se n'acaba sor­tint, men­tre que l'inde­pen­den­tisme –si estigués en més bona forma– es podria lluir davant de la situ­ació.

El pre­si­dent Heri­bert Bar­rera va dei­xar dit abans de morir als 94 anys, amb una luci­desa enve­ja­ble (si podeu, recu­pe­reu per inter­net l'entre­vista del pro­grama Savis de TV3), que una de les actu­a­ci­ons polítiques de les quals se sen­tia més orgullós era no haver votat la Cons­ti­tució espa­nyola. El seu comiat ha coin­ci­dit pre­ci­sa­ment amb aquesta mani­o­bra poc edi­fi­cant del PSOE i el PP amb la carta magna espa­nyola. A Bar­rera i al seu par­tit, ERC, sem­pre els ha tocat anar con­tra cor­rent. Trenta anys després de no votar-la, la lliçó és un reco­nei­xe­ment a la coherència i valen­tia de l'ERC d'Heri­bert Bar­rera. La diferència és que ara el cor­rent comença a can­viar a favor de l'inde­pen­den­tisme.