Pescar en els clots

S'explica que, fa molts anys, en un carrer dels afores de la Bisbal s'havia fet un clot gros davant de la porta d'una casa. La gent hi empassegava, el forat s'omplia d'aigua de pluja, els carros quedaven clavats... però l'Ajuntament no el tapava tot i les queixes del propietari de la casa. Un bon dia l'home es va asseure davant del forat amb una canya, un cordill lligat a la punta i una arengada al final del cordill. Cada cop que algú passava pel carrer estirava el cordill, feia sortir l'arengada de l'aigua que omplia el clot i cridava: “Un altre!” La notícia va córrer: “En tal pesca en el forat de davant de casa seva.” L'endemà l'Ajuntament el va tapar. Dies enrere, en una urbanització propera a la Costa Brava vaig recordar l'anècdota d'aquell astut bisbalenc. En els carrers de la urbanització hi hauria pogut pescar molt de peix, per entendre'ns, de tan rebentat com estava el paviment, per no parlar de les voreres embardissades i els fanals inservibles. Era una de les moltes urbanitzacions allunyades dels nuclis de població, de cases no habitades permanentment i molts quilòmetres de vials, construïdes fa trenta o quaranta anys. Des de sempre són freqüents les queixes dels veïns d'aquestes urbanitzacions per aconseguir que l'Ajuntament corresponent en faci el manteniment, la qual cosa no sempre correspon al municipi, sinó que moltes vegades pertoca a les associacions de propietaris. La seva ubicació és també problemàtica si pensem en el risc creixent d'incendis forestals. Malgrat tot es van deixar construir. Ara, la crisi de les finances municipals accentuarà el problema d'aquests vials oberts en espais que mai s'haurien d'haver urbanitzat. Amb menys recursos disponibles encara serà més difícil justificar les actuacions en aquestes zones residencials poc utilitzades. A vista d'ocell el paisatge presenta avui aquestes taques lletges fruit de decisions errònies que ens han deixat un problema greu. Són molts forats que amenacen de fer-se cada cop més grans i on potser, en aquests sí, s'hi podrà acabar pescant. Heus aquí una altra excel·lent lliçó que ens dóna la crisi actual i que no podem ignorar pels temps presents i de cara al futur: qualsevol actuació sobre el territori ha de tenir en compte els beneficis però també les servituds que comportarà a curt i a llarg termini. És obvi però val la pena recordar-ho.