Adéu

De vegades el retorn a la feina porta alegries, però també disgustos. Dimecres va traspassar un dels darrers pagesos, per no dir el darrer pagès, de la ciutat de Tarragona. En Ramon, amb 81 anys ens va deixar per culpa d'un accident amb el tractor.

Com a bon pagès, malgrat l'edat, malgrat els anys, s'estimava la terra, i era un home ben arrelat, en les seves conviccions personals, en la pagesia, en el seu sentit de família, en el seu sentit religiós, vaja, en tot. Però la seva vida era més rica encara: coral L'Àncora, Cor Gregal, col·laboració en la cavalcada de Reis i la de carnaval, la família, la Part Alta…

El vaig conèixer fa força anys, quan jo era un brivall just sortit de l'ou i començava a moure'm en el Gremi de Pagesos, amb els passos de Setmana Santa. Ell ha estat un puntal del gremi des de fa molts anys, com a portant de la Pietat, com a membre de la junta directiva, cap visible del Cor Gregal. Portava el gremi dins seu, des de petit, i no tan sols pel sentit tradicional, religiós, familiar, professional, sinó en tot. Era l'home que escoltava i mirava des d'aquells ulls petits i vius, amb aquell somriure de vegades sorneguer, de vegades còmplice, però sempre amigable i franc. No en va, un dia em va dir, com un J.F. Kennedy de la Part Alta: “El que és bo per al gremi, és bo per a mi.” I aquesta frase m'ha quedat. Tant de bo que tots ens l'apliquéssim al llarg de la vida i en els nostres gremis. Allà on siguis, et recordarem!