Alemany

De vegades una afirmació, breu i simple, val més que mil paraules. Ahir vas dir que coincidies amb Andreu Mas Colell, a l'hora de jutjar que una Catalunya independent seria del tot viable. Que solies coincidir sempre amb els judicis del savi conseller, i en aquest cas no feies excepció. Potser no va ser del tot una declaració d'adhesió abrandada a l'emancipació nacional, però l'expressió s'assemblava molt al “sí vull” dels grans compromisos. I té un alt valor per ser qui ets.

Com a president d'Abertis, ets una persona que manega infraestructures bàsiques i contribueix decisivament a dissenyar el futur de l'economia productiva. Com a president del CECAT, el consell de mestres que assessoren el govern en temes econòmics, passes algun pam per sobre del ciutadà normal de tertúlia de cafè. Com a membre actiu i antic cap del Cercle d'Economia, la teva influència s'estén per terrenys fins ara poc sensibles a l'estat propi. Per tot plegat, cal agrair el teu coratge i la teva claredat.

En aquests moments, Salvador Alemany, ets una molt bona notícia per a l'independentisme i per a la seva centralitat social. De la mateixa manera que quan els comptables marxen d'una firma ja pots començar a fer les maletes, quan els empresaris volen marxar d'un estat i fer-ne un altre, més val que t'apuntis al cavall guanyador. És obvi que assumir que una Catalunya sobirana seria viable no és ben bé igual que afirmar que seria desitjable o millor. Ja ho sé. Però s'hi encamina, i feta una passa, la següent serà menys difícil.