Poderós

Espe­ranza Aguirre, la pre­si­denta de la Comu­ni­tat de Madrid, està una mica pre­o­cu­pada aquests dies perquè hi ha, segons diu ella, una part del ter­ri­tori espa­nyol on no regeix la Cons­ti­tució. Parla, és clar, de Cata­lu­nya, en què la defensa del seu idi­oma propi es viu a Madrid com un ultratge.

A mi aquesta situ­ació em recorda un acu­dit que s'expli­cava al gueto de Varsòvia: dos amics jueus, pobres de solem­ni­tat, es tro­ben pel car­rer. Un està lle­gint la publi­cació nazi Völkische Beo­bach­ter. “Què fas? –s'exclama l'amic– És que no saps de qui és aquest diari?” “Sí –li res­pon l'altre– però és que dóna bo de lle­gir en algun lloc que som els amos del món.”

A mi, amb la senyora Aguirre, em passa una mica això. Penso: “Mira que en som, de pode­ro­sos, els cata­lans, que posem con­tra les cor­des Espa­nya!” Ningú ho diria veient el ball del PP i el PSOE, amb música de Merkel.

El que ha de fer la senyora Aguirre és pre­o­cu­par-se menys per l'edu­cació que s'impar­teix a Cata­lu­nya i més –però molt més, eh?– pel que està pas­sant a la seva comu­ni­tat, on té tots els mes­tres i pro­fes­sors revol­tats. Ella diu que és una mani­pu­lació del PSOE i dels sin­di­cats. Què diu ara? No hi ha ni un pro­fes­sor en tota la comu­ni­tat que sigui de la seva corda? Lla­vors sí que té un pro­blema gros.

El que hau­ria de fer la senyora Aguirre és pre­gun­tar-se per què si a Cata­lu­nya també s'han fet reta­lla­des en edu­cació els mes­tres no estan en peu de guerra. Ah, sí, home (o dona); que Cata­lu­nya és una soci­e­tat tena­llada pel poder polític. Gràcies per recor­dar-m'ho.