Polítics, ciutadans i veïns

En una democràcia qui pren les deci­si­ons és el polític que, prèvia­ment, ha estat ele­git pel ciu­tadà. Un acla­ri­ment inne­ces­sari que avui, a Bar­ce­lona, resulta neces­sari: qui vota és el ciu­tadà i no l'asso­ci­ació de veïns. I és pre­ci­sa­ment el ciu­tadà qui, d'elecció en elecció, passa comp­tes al polític de torn i asse­nyala allò que vol i a qui vol a través del vot. L'asso­ci­ació de veïns? Té tot el dret a dir el que vul­gui i a recla­mar el que cre­gui con­ve­ni­ent, però no té cap dret a l'hora d'exi­gir res al polític. Sense embuts: l'asso­ci­ació de veïns està man­cada de repre­sen­ta­ti­vi­tat democràtica. On és escrit que l'asso­ci­ació de veïns repre­senta el ciu­tadà? Qui la vota? Quanta gent la vota i amb qui­nes garan­ties democràtiques? Tot ple­gat ve a tomb de les exigències mani­fes­ta­des per qua­tre asso­ci­a­ci­ons de veïns –Sagrada Família, Poble Nou, Clot-Camp de l'Arpa i Fort Pienc– que dema­nen a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona l'ender­roc de l'ano­me­nat tor­tell de les Glòries i la cons­trucció dels túnels sub­ter­ra­nis. Més enllà de la manca de sen­tit de la rea­li­tat –senyors, qui paga la festa?– d'aques­tes asso­ci­a­ci­ons de veïns, més enllà de la bon­dat o no de la pro­posta, més enllà d'això, el que ningú no pot dis­cu­tir és que l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha de fer el que cre­gui més ade­quat en funció de les vari­a­bles, pri­o­ri­tats i recur­sos que manega.