Ara torno
Si ve Chacón, hi ha eleccions
Si ara plou amb una certa regularitat, d'aquí a no gaire segur que es faran bolets. Si avui és dilluns, que ho és, hi ha mercat, posem per cas, a Tàrrega i a l'Espluga de Francolí. Hi ha coses que no solen fallar. Segur que aquests dies han vist la Carme Chacón per Barcelona. Doncs no en tinguin cap dubte, d'aquí a quatre dies hi ha eleccions a Espanya. Si Zapatero no hagués convocat eleccions per a la tardor, no hauria aparegut per aquí la senyora Chacón com un bolet. Sí, divendres va ser escollida cap de llista del PSC per a les eleccions generals del 20 de novembre. Amb aquella naturalitat i aquella gràcia que la caracteritzen. I aquell morro. Vostès ja saben que repeteix i que ja va ser la cap de llista en l'anterior convocatòria electoral. Igualment com saben que un cop passades les eleccions ja la vam veure prou i que es va dedicar en cos i ànima a donar noves glòries a Espanya com a ministra i com a socialista espanyola. I, mentrestant, Catalunya a la intempèrie dels esdeveniments. Però a ella i als seus això els és ben igual. Ve ara perquè hi ha eleccions i pontifica sobre Catalunya com si digués “mande firmes” a la tropa i com si aquests quatre anys ella hagués estat més a aquest costat de la trinxera que a l'altre. Ve aquí per dir-nos una cosa tan absurda com aquesta: “A Espanya li ha anat bé quan a Catalunya li ha anat bé, però és que a Catalunya també li ha anat bé quan a Espanya li ha anat bé.” Dona, només et faltava afegir que “a Espanya li ha anat malament quan a Catalunya li ha anat malament, però és que a Catalunya també li ha anat malament quan a Espanya li ha anat malament”. I així la collonada hauria estat completa.
Després, l'altre gran missatge va ser culpar la dreta, el PP, de tots els mals de Catalunya i CiU de ser-ne còmplice. Sí, senyora, sí. El PSOE no és mai company de viatge del PP. Sí, dona, som ximples i ens ho empassem tot. Com quan diu que els mals de Catalunya vénen de “politiquillos, tertulians i togues” de la dreta, que són els culpables dels atacs a Catalunya i de les decisions del Constitucional o el Suprem. Encara que tingués raó, seria reconèixer que tenen més força i més poder que el seu govern del PSOE, que estima tan Catalunya però que no la pot defensar d'aquests que l'ataquen. Ja els deia que hi ha coses que no solen fallar. Si el PSC ens acollona és que el PSOE manté el rumb.