L'estil PP

La contradicció és tan palmària i recurrent que l'ha convertit en el símbol distintiu de la seva manera de fer política. I la practica d'una forma tan perfecta i acabada que en una mateixa acció és capaç de contradir-se ella mateixa i contradir alhora les directrius del principal dirigent del seu partit.

Alícia Sánchez-Camacho, líder del PP a Catalunya, no deixa ningú indiferent. Persona amb empenta, posa al servei d'unes poques idees un parlar categòric i vistós, un pèl atropellat, a vegades petulant. Així li sentim dir, dia sí i l'altre també, que ens hem de deixar de sobiranies, identitats i independències i centrar-nos en allò que importa de veritat a la gent.

Doncs per això, perquè tot Catalunya està greument preocupada, ella anirà a la Monumental per intentar evitar que la de diumenge vinent sigui l'última cursa de braus que se celebri a Catalunya. I perquè tenim Catalunya trasbalsada per l'ús que es fa de les llengües a l'escola, ella va anar el mes de juny passat al Departament d'Ensenyament a demanar educació bilingüe per al seu fill.

Ningú no diria que aquesta forma de fer política s'avingui, ara que vénen eleccions i tenen el poder de l'Estat a tocar, amb el tarannà menys esquerp i més dialogant que ha exhibit últimament a Catalunya Mariano Rajoy. És evident que els toros i la llengua s'inscriuen en l'apartat de les coses que ens separen i que Rajoy troba que s'han de deixar en un segon pla per fixar-nos en tot allò que ens uneix. Si aquesta és la línia a seguir, per què s'obceca la senyora Sánchez-Camacho a guanyar al carrer allò que no pot guanyar al Parlament? Deu ser que les lliçons, quan s'han après bé, costen d'oblidar.